#error155
OPINIÓ
FESTIVAL DE PROTESTES
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 20/10/2017
#ERROR 155
Dia 1. L’estètica d’una guerra. Les mil cares contràries i
els ullals del clauer. Temps límit i a fora no deixarà mai de brillar el sol.
Demà també. La cultura en moments oscil·lants sembla decaure. Just al contrari.
Som el que mengem i la ironia s’accentua. De manera automàtica l’art figura a
primera línia d’una revolució. També quan es resumeix.
Dia 2. La fragilitat de la vida quotidiana. La foto final és
plasmar el moment en què ja no recau als analistes, sinó als protagonistes.
Dia 3. Vic. La capital més endreçada on sovint hi batega la
cara més amable del cor. Festival Protesta. Que no pari la festa. L’art com a
mitjà de transformació social. Del vint al vint-i-vuit d’octubre. Cinema de
crítica social per remoure de manera constructiva.
Dia 4. Vivim marcats per la constant recepció de missatges
que distreuen de la conversa. The Land Of Enlightened és les bombes en mans
d’infants. Shipwrecked Americahe la ineficàcia dels diners d’estat davant un
huracà. Saving Banksy tensa la corda entre l’art del carrer i el benefici. I’m
Not Your Negro racisme demolidor.
Dia 5. No interessa el trending tòpic, perquè és una moda
passatgera de la qual ningú recordarà passat tres segons. Els queixals importen
i la noblesa més. Realitat paral·lela s’acomiada amb un final explosiu.
Dia 6. Possiblement diumenge.
Dia 7. No hi ha res a fingir. Moments històrics que remouen
i deixaran constància de tota una cicatriu necessària i obligada. No parlem
d’idiomes ni de fronteres. La realitat és construir i salvar la roba amb tota la
dignitat que, una vegada a punt, tornarem a merèixer amb tot l'honor que mai
perdrem. Avui, el documental som nosaltres i ens mereixem el millor premi: la
llibertat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada