CASERNA SABADELL

Edificis Vells

OPINIÓ

CASERNA

ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7  23/06/2017 

REFERÈNDUM VERSIÓ CUBANA

Si, sortosament la vida és així. Amb aquella sensació de dinar japonès. Agredolç.  Sense floritures. De cop tot se’t posa de cara com un giravolt. Benvinguts siguin els revolts. Aquells que tant et fan vomitar com gaudir del paisatge infinit d’arbres i més arbres que es deformen a la velocitat en què t’allunyes. Estimar com un bolígraf Bic, una càries o el simple somriure barbut en obrir els ulls. Un pescador humil. Enamorar-se dels abismes que marquen els fars. Com equilibristes d’ulls cecs al cor. Aquesta és la nostra manera d’entendre’ns.

Avui podria escriure i omplir tantes parets com desitjos. És el que pot donar de si la quetamina, la testosterona i l’amor incondicional als desconeguts. Hi ha projectes que neixen sols. Passa poc. Però quan una espurna s’encén, ni la gasolina és tan inflamable.

Plataforma Volem la Caserna, és l’apropiació veïnal d’un edifici abandonat des de fa 30 anys a Sabadell. L’objectiu és clar, recuperar per al veïnat l’antiga caserna de la guàrdia civil i donar-li un ús alternatiu i cultural.

Què passa quan el poble demana i l’ajuntament no escolta. Comença a ser una tònica repetitiva als pobles catalans. Quan no hi manca una llei, hi ha una normativa ridícula que no compleix o una excusa sempre políticament molt correcte i poc convincent. Trobo que els polítics ja no tenen criteri ni força davant dels tècnics municipals. Comoditat. Volen fer un país nou i a la vegada es caguen a les calces amb normatives sense sentit. La repressió que no ve de l’estat sinó del teu polític catalanet. Això passa a Sabadell, a Berga, a Can Sedó, a les adoberies de Vic i a molts altres llocs on ens han convidat per descobrir projectes potentíssims, majoritàriament obstruïts pels mateixos habitants. Així, ras i curt, qui vulgui fer un nou país, que s’arremangui i tregui els collons. La resta, sermons i misses antiquades, que únicament omplen el país i la boca, d’una llarga filera de babaus i transeünts que ofeguen l'alè del propi poble.