Ara que som rics
OPINIÓ
ANNE IMHOF / ERWIN WURM
ARA QUE SOM RICS
Passen tan de pressa els dies que no podrem parar de tenir
els ulls cada vegada més oberts. La sensibilitat d’una flor pot arribar a
copsar-me la pell. Com el migdia. El
corrector, les paraules, el català, l’aigua de Viladrau i els justificants
d’ingrés. Qualsevol dia no serviran mai més per res. Com tu i els teus somnis.
Com Hiroshima i els revolts de la carretera d’Avià.
L’aritmètica, la física i l’aeròbic són partícules de quan
el sol esmorza dins del cap. Engega la 57a biennal de Venècia. La més
transformadora de les edicions. Anne Imhof representa Alemanya. Una habitació,
una casa, un pavelló, una institució, un estat. Parets i entorn de vidre
imitant un banc o un espai de finances. Pressió i impotència com gossos
guardians. El cos dels intèrprets atrapats dins del vidre, convertits en
capital en diner, no com a càstig, sinó com a fracàs personal.
L’austríac Erwin Wurm ha transformat l’arquitectura en
escultura. Des de cos humà a les cases del revés, demostrant que es pot trobar
resposta als estats d’ànim i les condicions socials del nostre temps.
Dos bitllets per arribar a Venècia. L’art que fa aigües.
Entre góndoles i Castafiores. Gords plens d'oxigen literalment embotellat. Gira
que gira i torna a ser l’hora clau. En breu serà més important el teu primer
portàtil que el primer pas. Vivim de color rosa i sense les claus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada