Horaris
OPINIÓ
POLÍTIQUES
"Dead On," photograph of Andrew Wyeth by Peter Ralston.
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 26/05/2017 HORARIS DE REUNIÓ
Maneres
d’entendre la repressió. Una paraula tan juganera com
contraposada. La cultura es manifesta. Art, política, requeriments i
pinzellades a les parets. La provocació és un puny amb més o menys
força i subtilitat. La boxa et pot torçar nas, dents i ànima. No
s’hi val amb trampes. Euros apaguen veus cridaneres. Les modes
poden passar per cantar cançons romàntiques en català o gargotejar
un gangbang. Una orgia en què la dona practica relacions sexuals amb
tres homes o més a la vegada i per torns. Si el cas és a l’inrevés, es coneix com boybang.
Molt sovint la política se’m tradueix en gènere. Masculí, femení, o vés a saber l’adjectiu que utilitzaria el bisbe. Tota pràctica pot ser entesa, omesa o classificada de feminista. L’endogàmia és la bandera més alta. El pianista de Berlín fa córrer els dits escales amunt, escales avall. El bisbe porta faldilles i naltros hem de comprendre la figura paterna. Un desgavell si no ets capaç d’entendre la generació Tele 5 i els sentiments més poc íntims. Tot massa caspós, però puntua.
El públic industrial, quan o que és públic, aplaudeix sense escoltar la cançó. Això segueix resumint el secret de la política. I de mica en mica vas pujant escales. Però sense importar el grau d'imbecil·litat. Ho has vist al cine, amb pantalla gran i a les guies telefòniques. El metro. El no pensis tant i actua. El fer un cigarro i visitar la primera porta que trobis.
Escoltarem els Seward i sempre tindrem bones notícies. Un nou planeta, un galgo i un horitzó.
Molt sovint la política se’m tradueix en gènere. Masculí, femení, o vés a saber l’adjectiu que utilitzaria el bisbe. Tota pràctica pot ser entesa, omesa o classificada de feminista. L’endogàmia és la bandera més alta. El pianista de Berlín fa córrer els dits escales amunt, escales avall. El bisbe porta faldilles i naltros hem de comprendre la figura paterna. Un desgavell si no ets capaç d’entendre la generació Tele 5 i els sentiments més poc íntims. Tot massa caspós, però puntua.
El públic industrial, quan o que és públic, aplaudeix sense escoltar la cançó. Això segueix resumint el secret de la política. I de mica en mica vas pujant escales. Però sense importar el grau d'imbecil·litat. Ho has vist al cine, amb pantalla gran i a les guies telefòniques. El metro. El no pensis tant i actua. El fer un cigarro i visitar la primera porta que trobis.
Escoltarem els Seward i sempre tindrem bones notícies. Un nou planeta, un galgo i un horitzó.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada