Laurence Philomene
OPINIÓ
CAMINS ESCAPÇATS
CAPS FLORITS
Allunyats
de la teva teulada i dels subministraments que no deixen de fer olor
tossudament. Enviar un missatge equival a fer-se pipi a sobre. Els
lligams són sempre varis. Ara que plou, rentar-se les dents escopint
a l’aire, mentre els avions deixen rastre blanc enmig del blau.
Estèril com l'estepa i les veritats. Com els camps plens d’un verd més que ufanós. No perdeu
la memòria, abans la cartera. De vegades el cap. Desmemoriar-se no
importa. Els roures es masturben els uns els altres. Com els catalans
de Berlín i Sant Joan de Vilatorrada.
Ara
que els àngels no tenen sexe, parlarem en anglès. Les cotilles no
fregaran mai més les escales i el Zara seguirà omplint-nos els ulls
de còpies barates, molta merda i sincerament una admiració
passional a l’Amancio. Qui no vulgui els seus productes, que compri
a la botiga de tota la vida. Si pot. No hi ha ruc que faci ombra.
La
moda es porta dins. El fotògraf canadenc Laurence Philomene és
personal, directe, simple i colorista. Vint-i-tres anys. Els camins
van per aquí. Personalitat i identitat de gènere. Possiblement
viure al Marroc no és el mateix que viure a Singapur. Canvia el
clima i les muntanyes. Les persones són exactament un plagi.
L’artista coneix perfectament què hi manca al món de la
fotografia i ho plasma sense prejudicis.
Quan
la ciutat es fa petita, la música és per a covards. Com la dièresi
sense so. L’un damunt de l’altre i els llits tènuement desfets.
Equival al resum d’un dimarts vespre. Quan el sol comença a
desmitificar l’olor de romaní. Estrenem-nos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada