Manresa 2018
OPINIÓ
DELS XIÏTES A LA COVA
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 03/02/2017
CAPITAL CULTURA 2018
Quan el dia es converteix en postal, la nit acostuma a ser
freda. No tots som exemple de professionalitat. L’alcalde, la majordona, el
musulmà, la noia de l’escot i la dolça balança. Si t’enamores et surten les
flors de dins, com un jardí on fer-hi l’espagat, com les tisores que fas servir
el divendres o com aquella cançó que es repeteix sempre fins a vomitar.
Chibayish és un petit districte dins les maresmes de
Mesopotàmia. Iraq. Un oasi enmig el desert. La Bíblia ho localitza
com el jardí de l’Edèn. L’any 90 degut la guerra del Golf, es va convertir en
un refugi pels grups rebels xiïtes. Per aquest motiu, l’exèrcit iraquià, va
drenar els pantans, i va deixar sec tot el que abans era vegetació i aigua a dojo.
Va ser al 2003 quan el règim de Hussein va caure i els
propis habitants van destruir els dics, per tornar a ser el que havien
estat.
La vida a Chibayish és estètica per nosaltres. Per ells és
calorosa, salada, fosca, silenciosa. Un lloc on potser et podries enamorar
dels búfals o de les preuades coses que desitges. Les paraules que no sents.
Manresa serà la capital de la Cultura 2018. Se’n
parla. Cal no fer el pollós. Tot es compra menys el bon gust. Segurament seria
més simple organitzar cursos de petanca o construir una pastera, que portar
deixebles del Moma. Manresa pot ser la Mesopotàmia , el jardí
del desert o la nena que fa la vertical a la façana del cine tancat. Tot té el
seu argument, però cal estar despert i ser àgil. Parlo de l’ajuntament, del
criteri, del guió i de la coherència. Un any de cultura ben merescuda i a
Manresa. Això és un regal. L’oportunitat del ball de carnaval abans de la
mitjanit. Aprofitem-ho.
CAPITAL CULTURA 2018
Quan el dia es converteix en postal, la nit acostuma a ser
freda. No tots som exemple de professionalitat. L’alcalde, la majordona, el
musulmà, la noia de l’escot i la dolça balança. Si t’enamores et surten les
flors de dins, com un jardí on fer-hi l’espagat, com les tisores que fas servir
el divendres o com aquella cançó que es repeteix sempre fins a vomitar.
Chibayish és un petit districte dins les maresmes de
Mesopotàmia. Iraq. Un oasi enmig el desert. La Bíblia ho localitza
com el jardí de l’Edèn. L’any 90 degut la guerra del Golf, es va convertir en
un refugi pels grups rebels xiïtes. Per aquest motiu, l’exèrcit iraquià, va
drenar els pantans, i va deixar sec tot el que abans era vegetació i aigua a dojo.
Va ser al 2003 quan el règim de Hussein va caure i els
propis habitants van destruir els dics, per tornar a ser el que havien
estat.
La vida a Chibayish és estètica per nosaltres. Per ells és
calorosa, salada, fosca, silenciosa. Un lloc on potser et podries enamorar
dels búfals o de les preuades coses que desitges. Les paraules que no sents.
Manresa serà la capital de la Cultura 2018. Se’n
parla. Cal no fer el pollós. Tot es compra menys el bon gust. Segurament seria
més simple organitzar cursos de petanca o construir una pastera, que portar
deixebles del Moma. Manresa pot ser la Mesopotàmia , el jardí
del desert o la nena que fa la vertical a la façana del cine tancat. Tot té el
seu argument, però cal estar despert i ser àgil. Parlo de l’ajuntament, del
criteri, del guió i de la coherència. Un any de cultura ben merescuda i a
Manresa. Això és un regal. L’oportunitat del ball de carnaval abans de la
mitjanit. Aprofitem-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada