Pits Negres
OPINIÓ
MARSHALL
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 30/12/2016
PITS NEGRES
A Amposta no tenen
colònia i les ungles dels peus s'allarguen fins tocar el mar. Les portes del
cel també són humides, blaves i vermelles. A Manresa hi glaça. Pistes de gel i
sants molt compartits, fins hi tot seint-nos davant per davant. No va de cines i
tots en formen part. Tu, els malabars i els llits del micro teatre rere la
barra. Tots som uns putxinel·lis i les cançons de Nadal tallen els torrons. Si
et toca la loteria, compra’t patins de rodes. Les baixades són pronunciades i
l’amor una epidèmia comercial.
Kerry James Marshall és pintor. Iconografia dels cossos negres. Sorprèn parlar d’art i de persones
de colors. Com les pel·lícules on mai fan gestos i accions naturals.
Invisibilitat de col·lectius marginals. La perfecció estètica forma part dels cànons.
Sense adonar-nos-en, se’ns normalitzen els paràmetres de la vulgaritat. Si és
normal és lògic. Quan no hi ha referències, defuig de sentit.
Negre que
s’aconsegueix a través de la barreja de diversos pigments diferents. Negre de
carbó o negre d’ivori, produït a partir d’ossos calcinats o òxid de ferro. Els
colors negres guanyen més matisos amb blaus o daurats, però necessiten pigment
blanc per donar tons reals a la pell dels afroamericans.
La pintura també és un
circ. Marshall té una visió contemporània del gest. Defuig de colors estridents
i fa reviure situacions aparentment normals, tot i que se li escapen punts de
surrealisme per algun forat. No és tot si val. És una denúncia sense cinisme.
Victòria.
PITS NEGRES
A Amposta no tenen
colònia i les ungles dels peus s'allarguen fins tocar el mar. Les portes del
cel també són humides, blaves i vermelles. A Manresa hi glaça. Pistes de gel i
sants molt compartits, fins hi tot seint-nos davant per davant. No va de cines i
tots en formen part. Tu, els malabars i els llits del micro teatre rere la
barra. Tots som uns putxinel·lis i les cançons de Nadal tallen els torrons. Si
et toca la loteria, compra’t patins de rodes. Les baixades són pronunciades i
l’amor una epidèmia comercial.
Kerry James Marshall és pintor. Iconografia dels cossos negres. Sorprèn parlar d’art i de persones
de colors. Com les pel·lícules on mai fan gestos i accions naturals.
Invisibilitat de col·lectius marginals. La perfecció estètica forma part dels cànons.
Sense adonar-nos-en, se’ns normalitzen els paràmetres de la vulgaritat. Si és
normal és lògic. Quan no hi ha referències, defuig de sentit.
Negre que
s’aconsegueix a través de la barreja de diversos pigments diferents. Negre de
carbó o negre d’ivori, produït a partir d’ossos calcinats o òxid de ferro. Els
colors negres guanyen més matisos amb blaus o daurats, però necessiten pigment
blanc per donar tons reals a la pell dels afroamericans.
La pintura també és un
circ. Marshall té una visió contemporània del gest. Defuig de colors estridents
i fa reviure situacions aparentment normals, tot i que se li escapen punts de
surrealisme per algun forat. No és tot si val. És una denúncia sense cinisme.
Victòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada