PITS NEGRES MR. KERRY JAMES

Pits Negres

OPINIÓ

MARSHALL


ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7  30/12/2016

PITS NEGRES

A Amposta no tenen colònia i les ungles dels peus s'allarguen fins tocar el mar. Les portes del cel també són humides, blaves i vermelles. A Manresa hi glaça. Pistes de gel i sants molt compartits, fins hi tot seint-nos davant per davant. No va de cines i tots en formen part. Tu, els malabars i els llits del micro teatre rere la barra. Tots som uns putxinel·lis i les cançons de Nadal tallen els torrons. Si et toca la loteria, compra’t patins de rodes. Les baixades són pronunciades i l’amor una epidèmia comercial.

Kerry James Marshall és pintor. Iconografia dels cossos negres. Sorprèn parlar d’art i de persones de colors. Com les pel·lícules on mai fan gestos i accions naturals. Invisibilitat de col·lectius marginals. La perfecció estètica forma part dels cànons. Sense adonar-nos-en, se’ns normalitzen els paràmetres de la vulgaritat. Si és normal és lògic. Quan no hi ha referències, defuig de sentit.

Negre que s’aconsegueix a través de la barreja de diversos pigments diferents. Negre de carbó o negre d’ivori, produït a partir d’ossos calcinats o òxid de ferro. Els colors negres guanyen més matisos amb blaus o daurats, però necessiten pigment blanc per donar tons reals a la pell dels afroamericans.

La pintura també és un circ. Marshall té una visió contemporània del gest. Defuig de colors estridents i fa reviure situacions aparentment normals, tot i que se li escapen punts de surrealisme per algun forat. No és tot si val. És una denúncia sense cinisme. Victòria.





Comentaris