Trencar-se Cor i Dents
OPINIÓ
SEAN DUNNE
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 11/11/2016
Trencar-se Cor i Dents.
Dolors. Dolça Lola. La vida i les piràmides decorades amb
leds nadalencs. De vegades val més comptar mosques, que esperar veure les dents
dels que mai somriuen. És una sort. El cervell s’equilibra amb un compàs. Per
aquest motiu les visions són sempre inconnexes. Hi ha persones en les que no
t’entendràs. Ho diu l’horòscop, la lògica i els xofers del metro.
Documentals i febre. El director Sean Dunne torna al món
dels American Juggalo 2. Juggalo és el nom donat al fans del grup Insane Clown.
Uns personatges que es pinten la cara de pallasso, assumint la poca tendresa i
la negativitat entesa pels prejudicis.
Amèrica Juggalo 2 ens presenta a Alexander
"Less-Legs" Perkins, un
afroamericà-Juggalo de l'àrea rural de Pennsilvània, seguidor de la banda
Insane Clown, que va perdre les dues cames en un accident de tren.
Dunne documenta la contradicció. El missatge és concís. La
tendresa de l’amor i sentiment d’unió famíliar.
Sense suport comercial, Dunne, enforteix el missatge al sentir-se
plenament lliure. L’enfoc desafiant fa que es permeti submergir a les
subcutures amb llibertat absoluta.
Algunes setmanes et porten a la tendresa. Moniatos, codonys,
pomes de les esquerdes de Gresolet i alguna sorpresa ensinistrada. Alguns
minuts et remeten al respirar sota les vànoves i al llençar les sardines mortes
al lavabo del bar dels veïns. De sobte tots arriben i deixes de fumar. Com les
cartes certificades i les adreces equivocades. No respondre missatges sempre et
pot fer canviar la sang per Dixan o guanyar el descompte del túnel del Cadí. La
resta és perdut.
Trencar-se Cor i Dents.
Dolors. Dolça Lola. La vida i les piràmides decorades amb
leds nadalencs. De vegades val més comptar mosques, que esperar veure les dents
dels que mai somriuen. És una sort. El cervell s’equilibra amb un compàs. Per
aquest motiu les visions són sempre inconnexes. Hi ha persones en les que no
t’entendràs. Ho diu l’horòscop, la lògica i els xofers del metro.
Documentals i febre. El director Sean Dunne torna al món
dels American Juggalo 2. Juggalo és el nom donat al fans del grup Insane Clown.
Uns personatges que es pinten la cara de pallasso, assumint la poca tendresa i
la negativitat entesa pels prejudicis.
Amèrica Juggalo 2 ens presenta a Alexander
"Less-Legs" Perkins, un
afroamericà-Juggalo de l'àrea rural de Pennsilvània, seguidor de la banda
Insane Clown, que va perdre les dues cames en un accident de tren.
Dunne documenta la contradicció. El missatge és concís. La
tendresa de l’amor i sentiment d’unió famíliar.
Sense suport comercial, Dunne, enforteix el missatge al sentir-se
plenament lliure. L’enfoc desafiant fa que es permeti submergir a les
subcutures amb llibertat absoluta.
Algunes setmanes et porten a la tendresa. Moniatos, codonys,
pomes de les esquerdes de Gresolet i alguna sorpresa ensinistrada. Alguns
minuts et remeten al respirar sota les vànoves i al llençar les sardines mortes
al lavabo del bar dels veïns. De sobte tots arriben i deixes de fumar. Com les
cartes certificades i les adreces equivocades. No respondre missatges sempre et
pot fer canviar la sang per Dixan o guanyar el descompte del túnel del Cadí. La
resta és perdut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada