Tendències Manresa
OPINIÓ
PARTICIPIA
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 25/11/2016
Tendències Manresa
Quan la tècnica supera la ficció. Kursaal Manresa estrenava
dimecres Principia (Newton). Xocolata. Música i mal temps. Tot estava conjuntat
per explotar. Projecte Tendències 2016. El cinquè. Cada vegada m’agraden més.
Mesclar art i Joviat és una bona bandera. La premsa s’omple la boca de més
estrelles Michellin. La cuina es valora. La gastronomia és la mescla més
important d’art i I+D. Els toros corren lliures pels carrers i Manresa defuig
de ser-ne model. Si tenim una de les millors escoles, ens cal vint-i-cinc dels
millors restaurants.
Eva Gràcia és pastissera i actriu per un dia. Xavier Collado i
Albert Pardo són els musicals Supercomputer. Sara Reig la llum i vídeo. Ve de
bona casa. Stroika. El conjunt és de gust refinat. Amb tres ó quatre directes
més, seria un espectacle rodó, capaç de pujar a qualsevol escenari. Molt. Té
fonament. Massa vegades sorprèn que un projecte així sigui made in casa nostra.
No ens estimem prou. La confiança. La psicoanàlisi banal. El ioga, els fora de
lloc i els aeroports sense despedides.
Manresa té
vincles amb tot i queda deslligada del mapa. Admiro el potencial i capacitat,
però no la inèrcia. L’avantatge de viure a cinquanta quilòmetres. Perspectiva.
Ho veig més simple. La ciutat és creu gran per asseure’s i mirar-se a la cara,
a les ninetes dels ulls quan s’inflen amb la droga. Berlín encara ho és més i
els jardins són verds. Si hi ha el Kursaal, la Joviat , Stroika, el
Galliner, Santa Rita, la Papasseit , Manrusionica,
Miriam Ponsa, Oller del Mas, fàbriques, tu i naus oblidades, esglésies amb olor
a florit, parcs i equipaments mils. Perquè no creixeu? Perquè no us trobeu i us
enamoreu?
Tendències Manresa
Quan la tècnica supera la ficció. Kursaal Manresa estrenava
dimecres Principia (Newton). Xocolata. Música i mal temps. Tot estava conjuntat
per explotar. Projecte Tendències 2016. El cinquè. Cada vegada m’agraden més.
Mesclar art i Joviat és una bona bandera. La premsa s’omple la boca de més
estrelles Michellin. La cuina es valora. La gastronomia és la mescla més
important d’art i I+D. Els toros corren lliures pels carrers i Manresa defuig
de ser-ne model. Si tenim una de les millors escoles, ens cal vint-i-cinc dels
millors restaurants.
Eva Gràcia és pastissera i actriu per un dia. Xavier Collado i
Albert Pardo són els musicals Supercomputer. Sara Reig la llum i vídeo. Ve de
bona casa. Stroika. El conjunt és de gust refinat. Amb tres ó quatre directes
més, seria un espectacle rodó, capaç de pujar a qualsevol escenari. Molt. Té
fonament. Massa vegades sorprèn que un projecte així sigui made in casa nostra.
No ens estimem prou. La confiança. La psicoanàlisi banal. El ioga, els fora de
lloc i els aeroports sense despedides.
Manresa té
vincles amb tot i queda deslligada del mapa. Admiro el potencial i capacitat,
però no la inèrcia. L’avantatge de viure a cinquanta quilòmetres. Perspectiva.
Ho veig més simple. La ciutat és creu gran per asseure’s i mirar-se a la cara,
a les ninetes dels ulls quan s’inflen amb la droga. Berlín encara ho és més i
els jardins són verds. Si hi ha el Kursaal, la Joviat , Stroika, el
Galliner, Santa Rita, la Papasseit , Manrusionica,
Miriam Ponsa, Oller del Mas, fàbriques, tu i naus oblidades, esglésies amb olor
a florit, parcs i equipaments mils. Perquè no creixeu? Perquè no us trobeu i us
enamoreu?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada