QUIETS
OPINIÓ
CARQUERO ARQUITECTURAS
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 28/10/2016
Quiets
Un paper arrugat. Un món que no existeix i una vida dual que et somriu. Trobar-se i no dormir. Ser un fill nou i perdre’s en tot, deixar-se portar i no dir que no. Plats i copes brutes, hores mortes buscant què fer, pensant amb tu, somiant.
Polèmica i elogis acompanyen la restauració del castell de Matrera a Villamartín, al que varen atorgar el premi internacional d’arquitectura Architizer A+ a l'estudi Carquero Arquitecturas.
Un castell semi enderrocat malmès pel pas del temps i la intempèrie, com si de ferides es tractessin. S’ha reconstruït i no per ser el mateix, no per ser millor, sinó per seguir sent i per no perdre el record.
La ignorància d’alguns titlla d’aberració l’obra realitzada, quan en realitat es tracte del virtuosisme de traslladar més de mil anys de batalles, de ferides obertes i històries pròpies a una nova dimensió. Fer-se patent la cicatriu d’una vida, fent un teixit nou però recordant qui ets.
Records àcids i una illa que enamora, culs blancs i saltar al buit, tenir por i ser valent. Un anell trencat que t’acompanya, jugar a princeses i dracs, no en un castell sinó aquí. Et truquen i et diuen que et volen. Tornar a escriure i sentir-se lliure.
Dispers però constant, enfoques i dispares. Esmorzar anxoves amb Nocilla i fer viatges per no tornar. L’arquitectura no està allunyada de la filosofia, ja que un no deixa de ser creador de tot el creat i modificat per ser comprès. No cal entendre, s’ha de viure. Qui ets, qui són, qui és qui pregunta.Vs.(Pere Sitjes)
Quiets
Un paper arrugat. Un món que no existeix i una vida dual que et somriu. Trobar-se i no dormir. Ser un fill nou i perdre’s en tot, deixar-se portar i no dir que no. Plats i copes brutes, hores mortes buscant què fer, pensant amb tu, somiant.
Polèmica i elogis acompanyen la restauració del castell de Matrera a Villamartín, al que varen atorgar el premi internacional d’arquitectura Architizer A+ a l'estudi Carquero Arquitecturas.
Un castell semi enderrocat malmès pel pas del temps i la intempèrie, com si de ferides es tractessin. S’ha reconstruït i no per ser el mateix, no per ser millor, sinó per seguir sent i per no perdre el record.
La ignorància d’alguns titlla d’aberració l’obra realitzada, quan en realitat es tracte del virtuosisme de traslladar més de mil anys de batalles, de ferides obertes i històries pròpies a una nova dimensió. Fer-se patent la cicatriu d’una vida, fent un teixit nou però recordant qui ets.
Records àcids i una illa que enamora, culs blancs i saltar al buit, tenir por i ser valent. Un anell trencat que t’acompanya, jugar a princeses i dracs, no en un castell sinó aquí. Et truquen i et diuen que et volen. Tornar a escriure i sentir-se lliure.
Dispers però constant, enfoques i dispares. Esmorzar anxoves amb Nocilla i fer viatges per no tornar. L’arquitectura no està allunyada de la filosofia, ja que un no deixa de ser creador de tot el creat i modificat per ser comprès. No cal entendre, s’ha de viure. Qui ets, qui són, qui és qui pregunta.Vs.(Pere Sitjes)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada