El destí de l'art
OPINIÓ
ARTS SANTA MÒNICA
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 16/09/2016
ARA QUE NO ENS HI VEIEM
Des de Barcelona no tots els
terrats són iguals. Entre refrigeradors d’oli i aigua amb gust de clor. Avui no
deixarem enrere mai més. Banderes de la Pompeu , Facebooks i pastels refinats.
Narcisismes. Si tu dorms, la nit és més tranquil·la. Com una novel·la i els
llibres vermells.
Sorprenentment Arts Santa
Mònica dedica una interessant exposició a Nunes -Més enllà del temps-. Director
de cinema, personatge excèntric. Irreverent i de declaracions raonades i
intempestives. A la sala annexa, prop del balcó on també s’hi fuma, hi trobem
Ingràvid, amb el Hate de la
Manoli Mansilla. Documental inclòs i fotografies a tot color.
Vergonya a part i contundència del que ha de succeir. El teu futur passa pel
terrorisme estètic.
La resta de Santa Mònica
m’avorreix. L’escala de fusta és preciosa. La sala de cadires blanques també.
El teòric art emergent de la tercera planta és pamfletari i cansat. No busca ni
revolts per fer pensar. És aquell art que s’excusa sempre. A fora, el Santi
Vila puja al seu cotxe de vidres foscos, mentre se’ns repassa amb una mirada
inútil com l’art que gestiona.
Dispersió però constant. A
Alemanya el Berghain proclama la música techno com oficialment cultural. Els
clubs berlinesos ja són dins del sac d’activitat cultural, de la mateixa manera
com la música clàssica, els museus, concerts, teatre. L’esvoranc que hi ha
entre el nord i el sud d’europa s’encalla als Pirineus.
L’infinit cultual no és un
pròleg. Manresa fa poesia, Berga segones Patums, Sallent Fumeres. Si assumim el
repte que no hi hagi fredor per part teva. No tot caduca, no tot és zero zero i
bufar amb l’abdomen. La particularitat és aquesta.
ARA QUE NO ENS HI VEIEM
Des de Barcelona no tots els
terrats són iguals. Entre refrigeradors d’oli i aigua amb gust de clor. Avui no
deixarem enrere mai més. Banderes de la Pompeu , Facebooks i pastels refinats.
Narcisismes. Si tu dorms, la nit és més tranquil·la. Com una novel·la i els
llibres vermells.
Sorprenentment Arts Santa
Mònica dedica una interessant exposició a Nunes -Més enllà del temps-. Director
de cinema, personatge excèntric. Irreverent i de declaracions raonades i
intempestives. A la sala annexa, prop del balcó on també s’hi fuma, hi trobem
Ingràvid, amb el Hate de la
Manoli Mansilla. Documental inclòs i fotografies a tot color.
Vergonya a part i contundència del que ha de succeir. El teu futur passa pel
terrorisme estètic.
La resta de Santa Mònica
m’avorreix. L’escala de fusta és preciosa. La sala de cadires blanques també.
El teòric art emergent de la tercera planta és pamfletari i cansat. No busca ni
revolts per fer pensar. És aquell art que s’excusa sempre. A fora, el Santi
Vila puja al seu cotxe de vidres foscos, mentre se’ns repassa amb una mirada
inútil com l’art que gestiona.
Dispersió però constant. A
Alemanya el Berghain proclama la música techno com oficialment cultural. Els
clubs berlinesos ja són dins del sac d’activitat cultural, de la mateixa manera
com la música clàssica, els museus, concerts, teatre. L’esvoranc que hi ha
entre el nord i el sud d’europa s’encalla als Pirineus.
L’infinit cultual no és un
pròleg. Manresa fa poesia, Berga segones Patums, Sallent Fumeres. Si assumim el
repte que no hi hagi fredor per part teva. No tot caduca, no tot és zero zero i
bufar amb l’abdomen. La particularitat és aquesta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada