Museus Morts
OPINIÓ
PIERRE DEBROUX
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 17/06/2016
MUSEUS I ANIMALS MORTS
Podem utilitzar tots els verbs. Anhelar, flagel·lar,
interpretar, buidar. No totes les formes són coherents. Les faltes també
importen. La diferència entre barjaula i intel·lectualitat és la conseqüència
de la mesura i el bon humor. Ells canten a l'hort d'en Joan. Els psicòlegs. Els càndids. Les realitats paral·leles i el somiar
serps. La interpretació quan s’exhaureix.
Fotografia i vídeo provinent de Bèlgica. Pierre Debroux estudia la relació entre els nostres records personals i el sentit de la memòria
comunitària, o s'hi afegeixen els paral·lelismes que uneixen paisatges i oblit.
Landscapes, Museums And Dead Animals és la col·lecció d’animals
dissecats d’en Debroux. Una selecció d’imatges en blanc i negre en les que el
temps queda aturat. Museus que imiten els paisatges on habitaven els animals
lliures. Carnaval d’imatges. Això és el que em referia quan parlàvem de Pedret
o Boí Taull. Uns recreen les muntanyes
altes i els altres els pessebres mentals amb estampes pintades i talles de fusta policromades, envoltades de natura i piscines amb bombolletes. No hi ha oxigen i els animalistes farien cua per posar monedes als ulls
de les bèsties. Girar-se d’esquena ampla. Com un fotocol urbà i el negre de
Banyoles. Potser algun dia serà en Kilian Jornet el taxidermiat, versió moderna i hologrames.
L’arribada dels senyors Casafont agafats de la mà, trenca
tots els esquemes d’allò actualment inexistent. Resumir noranta anys de vida en
vint segons, no és més que una arrelada intel·ligència. La simplicitat. No hi
arribaré mai. A cap de les dues o tres opcions. És el tòpic i la certesa. És el pensament quan creix. És el criteri i l’amor sense conseqüències.
MUSEUS I ANIMALS MORTS
Podem utilitzar tots els verbs. Anhelar, flagel·lar,
interpretar, buidar. No totes les formes són coherents. Les faltes també
importen. La diferència entre barjaula i intel·lectualitat és la conseqüència
de la mesura i el bon humor. Ells canten a l'hort d'en Joan. Els psicòlegs. Els càndids. Les realitats paral·leles i el somiar
serps. La interpretació quan s’exhaureix.
Fotografia i vídeo provinent de Bèlgica. Pierre Debroux estudia la relació entre els nostres records personals i el sentit de la memòria
comunitària, o s'hi afegeixen els paral·lelismes que uneixen paisatges i oblit.
Landscapes, Museums And Dead Animals és la col·lecció d’animals
dissecats d’en Debroux. Una selecció d’imatges en blanc i negre en les que el
temps queda aturat. Museus que imiten els paisatges on habitaven els animals
lliures. Carnaval d’imatges. Això és el que em referia quan parlàvem de Pedret
o Boí Taull. Uns recreen les muntanyes
altes i els altres els pessebres mentals amb estampes pintades i talles de fusta policromades, envoltades de natura i piscines amb bombolletes. No hi ha oxigen i els animalistes farien cua per posar monedes als ulls
de les bèsties. Girar-se d’esquena ampla. Com un fotocol urbà i el negre de
Banyoles. Potser algun dia serà en Kilian Jornet el taxidermiat, versió moderna i hologrames.
L’arribada dels senyors Casafont agafats de la mà, trenca
tots els esquemes d’allò actualment inexistent. Resumir noranta anys de vida en
vint segons, no és més que una arrelada intel·ligència. La simplicitat. No hi
arribaré mai. A cap de les dues o tres opcions. És el tòpic i la certesa. És el pensament quan creix. És el criteri i l’amor sense conseqüències.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada