Mons perillosos
OPINIÓ
LUIS CLARAMUNT
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 6/05/2016
Mons perillosos.
Cuba es transforma. Ho fa també el
nord, el sud i Budapest.
El cafè segueix tenint el regust
amarg que et dibuixa un somriure cada matí. La cambrera escolta la conversa i
fins i tot opina. Transportar el concepte cap a casa teva és com escombrar una
llarga escala.
Luis Claramunt a la Galeria barcelonina
Marc Domènech. L’artista va desenganxar-se de les seves arrels per introduir-se
al submón. L’exposició presenta un recorregut de l’obra artística dels anys 80.
Claramunt s’interessa pels ambients
marginals i els plasma amb traços enèrgics però simples. Toros, tavernes, cases com la d'en Pau i tot el que comença per políticament incorrecte. Bogeria seria
comparar-lo amb els modernistes, però es pot rellegir un Nonell espremut amb la
màquina de triturar.
Entre l’accident fortuït, la voluntat
i el sense sentit, dibuixa paisatges i coloristes personatges. Un artista poc
conegut que neda a contra corrent. Fora de lloc, però a qui hauria agradat
veure en directe la destrucció de les torres bessones.
El viatge vertical és la primera i
última retrospectiva que el Macba va dedicar al pintor. Un artista que escrivia a
través dels seus dibuixos, fotografies i llibres autoeditats.
Aquesta informació s'obviarà als llibres d’història. Per això es qüestiona l’orientació
universitària. El paper del vàter també és blanc i els noms els ordenen amb DNI
en què l’atzar i la incoherència s'escriu en lletres d’or amb noms massa estridents.
Mons perillosos.
Cuba es transforma. Ho fa també el
nord, el sud i Budapest.
L’essència no s’ha de perdre. No cal
pervertir-se però si ensenyar els mitjons.
El cafè segueix tenint el regust
amarg que et dibuixa un somriure cada matí. La cambrera escolta la conversa i
fins i tot opina. Transportar el concepte cap a casa teva és com escombrar una
llarga escala.
Luis Claramunt a la Galeria barcelonina
Marc Domènech. L’artista va desenganxar-se de les seves arrels per introduir-se
al submón. L’exposició presenta un recorregut de l’obra artística dels anys 80.
Claramunt s’interessa pels ambients
marginals i els plasma amb traços enèrgics però simples. Toros, tavernes, cases com la d'en Pau i tot el que comença per políticament incorrecte. Bogeria seria
comparar-lo amb els modernistes, però es pot rellegir un Nonell espremut amb la
màquina de triturar.
Entre l’accident fortuït, la voluntat
i el sense sentit, dibuixa paisatges i coloristes personatges. Un artista poc
conegut que neda a contra corrent. Fora de lloc, però a qui hauria agradat
veure en directe la destrucció de les torres bessones.
El viatge vertical és la primera i
última retrospectiva que el Macba va dedicar al pintor. Un artista que escrivia a
través dels seus dibuixos, fotografies i llibres autoeditats.
Aquesta informació s'obviarà als llibres d’història. Per això es qüestiona l’orientació
universitària. El paper del vàter també és blanc i els noms els ordenen amb DNI
en què l’atzar i la incoherència s'escriu en lletres d’or amb noms massa estridents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada