Eau de Claqué
OPINIÓ
XAVIER DOLAN
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 22/04/2016
Avanzando. A cada
cas un pas. En particular i ferm. Hi ha diferències dins dels negocis. Especialment qui
s’arrisca i qui passa l’estona. Com la nit. Atrevir-se és entrar gratuïtament.
Guanyar totes les partides. Trobar-s’hi i gaudir-ne. Barcelona és ara Mallorca, el país Basc i el centre
de la nocturnitat, on pots trobar, escollir i descobrir, si et deixes seduir. L’assignatura
pendent dels coaching emocionals. L’oportunitat et convida a la casa de les portes
obertes. Des de Montpeller a l’home coixí, el claqué, els vidres de pes i el
guió fílmic en pla principal. Com els tatuatges de l'Eugenio.
Si tu ets en Xavier Dolan, no t’incomodarà l’estètica, el diàleg, el discurs i menys l’edat. Diferència abismal. Fill del Canadà (1989) i director de cine que ha revolucionat explosivament aquest món. Dolan
és un ingenu, (paraula clau en boques diferents. Aritmètica pura). Agosarat, fora de lloc, imatges i
paraules trencades de to i intel·ligència.
Als 19 anys presenta I KILLED MY MOTHER on confirma el seu
talent amb la seva personal manera d’expressar-se. Una pel·lícula
mig biogràfica allunyada dels drames d’adolescents i sotmetent-se a la
fragilitat d’aquests anys turbulents.
Queden moments borrosos. De lentitud, com si haguéssim tingut
l’oportunitat de ser actors del videoclip d’en Dolan. La companyia s’escull. L’atzar és
ocasional. Mentre tu parles de causalitat a poques hores d’esmorzar sota el sol
de Sant Antoni. Cinc minuts previs per recordar la teva cara. T’impregna l’olor
i estimació que reclamaves hores abans.
Avanzando. A cada
cas un pas. En particular i ferm. Hi ha diferències dins dels negocis. Especialment qui
s’arrisca i qui passa l’estona. Com la nit. Atrevir-se és entrar gratuïtament.
Guanyar totes les partides. Trobar-s’hi i gaudir-ne. Barcelona és ara Mallorca, el país Basc i el centre
de la nocturnitat, on pots trobar, escollir i descobrir, si et deixes seduir. L’assignatura
pendent dels coaching emocionals. L’oportunitat et convida a la casa de les portes
obertes. Des de Montpeller a l’home coixí, el claqué, els vidres de pes i el
guió fílmic en pla principal. Com els tatuatges de l'Eugenio.
Si tu ets en Xavier Dolan, no t’incomodarà l’estètica, el diàleg, el discurs i menys l’edat. Diferència abismal. Fill del Canadà (1989) i director de cine que ha revolucionat explosivament aquest món. Dolan
és un ingenu, (paraula clau en boques diferents. Aritmètica pura). Agosarat, fora de lloc, imatges i
paraules trencades de to i intel·ligència.
Als 19 anys presenta I KILLED MY MOTHER on confirma el seu
talent amb la seva personal manera d’expressar-se. Una pel·lícula
mig biogràfica allunyada dels drames d’adolescents i sotmetent-se a la
fragilitat d’aquests anys turbulents.
Queden moments borrosos. De lentitud, com si haguéssim tingut
l’oportunitat de ser actors del videoclip d’en Dolan. La companyia s’escull. L’atzar és
ocasional. Mentre tu parles de causalitat a poques hores d’esmorzar sota el sol
de Sant Antoni. Cinc minuts previs per recordar la teva cara. T’impregna l’olor
i estimació que reclamaves hores abans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada