REMIRANT EL BERGUEDÀ DOLORS CLOTET

Periodista

OPINIÓ

DOLORS CLOTET

Berguedà visions per renéixer

Vuit persones de la comarca repensen el Berguedà des de la seva òptica personal. La comarcaestà deprimida? Hi ha regressió? Però, més que l’anàlisi de la realitat grisa que ha deixat la crisi (o les crisis), hiha elements que convidin a tenir un renaixement de Berga i de la comarca?Respostes per a la represa.Coordinació: Pep Espelt Fotos: Jordi Plana 

Essència bergistana

El Berguedà no és una arcàdia feliç, ho sabem. Més aviat ens  sentim còmodes instal·lats en el desànim perpetu que ens fa tant mal com ingerir un quilo diari de carn processada. Aquest tarannà victimista, a part de convertir-nos en un remake  de la senyora Rotenmeyer, no ens ajuda, segur. Aquesta vocació genuïnament berguedana de barrufet rondinaire és corrosiva. 

El posat també pot ser una estratègia perquè així, parapetats crònicament rere  la crítica sistemàtica (que és molt diferent de  la constructiva), no  ens  hem  de molestar a proposar alternatives que ens ajudin a avançar, a créixer, a aprendre. Potser  ens hem de començar a creure que  els reis  són  els pares  (i què, baby?), que som capaços de deixar de fumar  (només faltaria!) i que un altre Berguedà (millor) és possible.

Hi ha persones que s'ho creuen. Doncs va. Mirem de posar-hi el focus i vegem qui som aquestes curioses criatures bergistanes i què  volem  ser quan siguem  grans: mostrem-nos tan crítics i exigents com calgui per escriure amb bona lletra  un full de ruta comú i decidir com arribar a la nostra particular Ítaca. Ei: i no posem pals a les rodes,  ni envegem els èxits del veí, que això és (lleig) massa fàcil i poc fructífer. Construïm, avancem. 

Hi ha persones que han invertit els seus diners, i no pocs, a tirar endavant projectes del sector de la cultura, el turisme,  la gastronomia, la indústria, perquè creuen en el potencial del Berguedà  i no com  una  entelèquia sinó com  una  realitat. Alguna  cosa  bona devem tenir quan fins i tot  Picasso va trobar inspiració al Pedraforca per engendrar el cubisme.