Els teus padrins
OPINIÓ
MARINA ABRAMOVIC
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 18/03/2016
ELS TEUS PADRINS
No podem recordar si
mai ens havien mimat ni vist. La processó va per dins i les promeses se les
emporta el riu. És temps d’estampes. Arriba la primavera, el canvi d’horari, les
flassades que no saps on guardar i l’anar a dormir encara més tard. Passen
situacions al món que semblen irreals. Una espècie de focus blanc que
possiblement va de la ficció a la més ficció.
Avui no fem crònica.
Simplement respirarem l’oxigen dels pulmons de l’altre, fins arribar a
l’asfíxia profunda. Compartir és estimar. Comparteix trajecte amb cotxe
(blablacar), la casa amb forasters (airbnb), el sexe amb anònims (grindr),
l’amistat amb desconeguts (tinder) , però a l’hora del cafè, de l’avió, del
tren, no creuis paraula amb el del costat. Divergències del tercer sector.
Revolució és una
paraula que recorda a les antigues cabines telefòniques. La de les monedes de
vint-i-cinc. Marina Abramovic és filla de guerrillers iugoslaus. Caldria tenir
una Marina a cada ciutat per polir les cantonades. Possiblement el seu treball
explora els límits del cos. Els més visuals, però també estètics.
A Manresa no hi
passa res. Ni aquí, però tampoc a Barcelona. Quina lectura podem fer-ne?
Considerant que Sant Jordi és en breu i que mirar endavant es situa entre la
por, la virtut i el pecat, no passarà res. La casa per la teulada. Si el cos és savi, el cervell justeja, es fa
vell. Minva. Les gitanes reparteixen romaní, els catòlics números per paneres,
els budistes collarets, revistes de colors els testimonis de Jehovà i els
atletes volten la muntanya. Hàmsters i rodes giratòries. Aquestes són les
nostres mones més tradicionals.
ELS TEUS PADRINS
No podem recordar si
mai ens havien mimat ni vist. La processó va per dins i les promeses se les
emporta el riu. És temps d’estampes. Arriba la primavera, el canvi d’horari, les
flassades que no saps on guardar i l’anar a dormir encara més tard. Passen
situacions al món que semblen irreals. Una espècie de focus blanc que
possiblement va de la ficció a la més ficció.
Avui no fem crònica.
Simplement respirarem l’oxigen dels pulmons de l’altre, fins arribar a
l’asfíxia profunda. Compartir és estimar. Comparteix trajecte amb cotxe
(blablacar), la casa amb forasters (airbnb), el sexe amb anònims (grindr),
l’amistat amb desconeguts (tinder) , però a l’hora del cafè, de l’avió, del
tren, no creuis paraula amb el del costat. Divergències del tercer sector.
Revolució és una
paraula que recorda a les antigues cabines telefòniques. La de les monedes de
vint-i-cinc. Marina Abramovic és filla de guerrillers iugoslaus. Caldria tenir
una Marina a cada ciutat per polir les cantonades. Possiblement el seu treball
explora els límits del cos. Els més visuals, però també estètics.
A Manresa no hi
passa res. Ni aquí, però tampoc a Barcelona. Quina lectura podem fer-ne?
Considerant que Sant Jordi és en breu i que mirar endavant es situa entre la
por, la virtut i el pecat, no passarà res. La casa per la teulada. Si el cos és savi, el cervell justeja, es fa
vell. Minva. Les gitanes reparteixen romaní, els catòlics números per paneres,
els budistes collarets, revistes de colors els testimonis de Jehovà i els
atletes volten la muntanya. Hàmsters i rodes giratòries. Aquestes són les
nostres mones més tradicionals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada