Receptes Urbanes
OPINIÓ
KELLY PUISSEGUR
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 19/02/2016
RECEPTES URBANES
Aigua. Tenir
set tota la nit. Si en Bowie va arribar a despertar el planeta blau, nosaltres
podem fer créixer animals amb aspirines untades d’estricnina. L’obligatorietat
de la setmana no és recomptar el ramat per seduir els clients més ecològics,
sinó viatjar més enllà d’enllà.
Els
instruments tècnics i científics estan caducats. Rovellats. No hem evolucionat
tan depressa com ens han fet creure. Aquí encara tenim supermercats sense
portes automàtiques, on les dones grans i els nens bellugadissos hi queden
estampats. Ho diu la rondalla, tot prové dels esquemes d’infància. Però no és
del tot cert, és numèric. De cinc, quatre riuen i el mitjà dóna vuit voltes
prèvies.
Amb l’humor
si que s’hi juga. La ironia ens ajuda a créixer. Pel·lícules, música i rareses
de la vida quotidiana inspiren l’americana Kelly Puissegur.
Animals que disparen a persones, orangutans tirats al vici, cavalls que per
amor es mengen el seu propietari. Una barreja caòtica però neta. Il·lustracions
divertides, còmiques i també crues, sota un objectiu: fer que l’art arribi a
tothom d’una manera assequible.
Si ho
connectem tot ens sobraran fils. Des de fora és com una gran ciutat nocturna,
com el teixit dels anuncis del Dixan o del Colon granulat. Un teixit, on el més
opulent no és la immensitat sinó el so. No són misteris. És una obvietat. La diferència
entre marxar i passejar n’és la clau. Arquímedes i Obama versus Kant i Gandhi. És
a dir, geografia física envers la història que desmitifica les enciclopèdies.
RECEPTES URBANES
Aigua. Tenir
set tota la nit. Si en Bowie va arribar a despertar el planeta blau, nosaltres
podem fer créixer animals amb aspirines untades d’estricnina. L’obligatorietat
de la setmana no és recomptar el ramat per seduir els clients més ecològics,
sinó viatjar més enllà d’enllà.
Els
instruments tècnics i científics estan caducats. Rovellats. No hem evolucionat
tan depressa com ens han fet creure. Aquí encara tenim supermercats sense
portes automàtiques, on les dones grans i els nens bellugadissos hi queden
estampats. Ho diu la rondalla, tot prové dels esquemes d’infància. Però no és
del tot cert, és numèric. De cinc, quatre riuen i el mitjà dóna vuit voltes
prèvies.
Amb l’humor
si que s’hi juga. La ironia ens ajuda a créixer. Pel·lícules, música i rareses
de la vida quotidiana inspiren l’americana Kelly Puissegur.
Animals que disparen a persones, orangutans tirats al vici, cavalls que per
amor es mengen el seu propietari. Una barreja caòtica però neta. Il·lustracions
divertides, còmiques i també crues, sota un objectiu: fer que l’art arribi a
tothom d’una manera assequible.
Si ho
connectem tot ens sobraran fils. Des de fora és com una gran ciutat nocturna,
com el teixit dels anuncis del Dixan o del Colon granulat. Un teixit, on el més
opulent no és la immensitat sinó el so. No són misteris. És una obvietat. La diferència
entre marxar i passejar n’és la clau. Arquímedes i Obama versus Kant i Gandhi. És
a dir, geografia física envers la història que desmitifica les enciclopèdies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada