De Garrofes
OPINIÓ
SLEAFORD MODS
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 08/01/2016
DE GARROFES
Com una divinitat. La felicitat s’encomana. Com
els grans d’arròs. Les persones s’ajunten pel seu vestit. Blanc de núvia, rosa
de saunes i curt. Que no et sorprenguin aquest Nadal en cap taula equivocada i
amb un micròfon entre mans. Només passa en algunes famílies. La possibilitat d’error
és entre zero i vint.
Moltes vegades encara em sorprèn que l’Otz dormi
tantes hores. Cantar-li cançons, llegir-li poesies o posar-li guants per anar a
la neu, no el canviarà. A nosaltres tampoc. Com el saber de les persones. L’aromateràpia
no fa olor i la lapidació és un esport cada vegada més educat.
Sleaford Mods és la bona notícia. Hi ha
persones que es lleven amb sort cada dia, o la busquen. Abril 2016. Serà Barcelona.
Jason i Andrew parlen de masculinitat, feblesa, classe obrera i mentiders
professionals. Amb arrels del punk urbà però parafrasejant rap blanc - No vull acabar com totes aquestes putes
bandes de punk dels 80s que ara toquen en pubs per a trenta col·legues i encara
diuen les mateixes coses-
El discurs recorda l’autobús Berga/Bcn. Ara és
més lleuger, té aire condicionat i el seu cost és força més elevat. Porta passatgers
que estudien, que es maquillen, que s’adormen, que miren el mòbil i que es
projecten. Algunes converses són de loops i altres potser també.
Tenir l’ocasió de conèixer un contrabandista
internacional dignifica. Espanta tant com veure’l fumar i parlar. Apassionen
els sobretaules de les nits berguedanes on les contradiccions sempre deixen pas
a una nou saber.
DE GARROFES
Com una divinitat. La felicitat s’encomana. Com
els grans d’arròs. Les persones s’ajunten pel seu vestit. Blanc de núvia, rosa
de saunes i curt. Que no et sorprenguin aquest Nadal en cap taula equivocada i
amb un micròfon entre mans. Només passa en algunes famílies. La possibilitat d’error
és entre zero i vint.
Moltes vegades encara em sorprèn que l’Otz dormi
tantes hores. Cantar-li cançons, llegir-li poesies o posar-li guants per anar a
la neu, no el canviarà. A nosaltres tampoc. Com el saber de les persones. L’aromateràpia
no fa olor i la lapidació és un esport cada vegada més educat.
Sleaford Mods és la bona notícia. Hi ha
persones que es lleven amb sort cada dia, o la busquen. Abril 2016. Serà Barcelona.
Jason i Andrew parlen de masculinitat, feblesa, classe obrera i mentiders
professionals. Amb arrels del punk urbà però parafrasejant rap blanc - No vull acabar com totes aquestes putes
bandes de punk dels 80s que ara toquen en pubs per a trenta col·legues i encara
diuen les mateixes coses-
El discurs recorda l’autobús Berga/Bcn. Ara és
més lleuger, té aire condicionat i el seu cost és força més elevat. Porta passatgers
que estudien, que es maquillen, que s’adormen, que miren el mòbil i que es
projecten. Algunes converses són de loops i altres potser també.
Tenir l’ocasió de conèixer un contrabandista
internacional dignifica. Espanta tant com veure’l fumar i parlar. Apassionen
els sobretaules de les nits berguedanes on les contradiccions sempre deixen pas
a una nou saber.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada