COLÒNIES BERGUEDANES

Curar-se els Ulls

OPINIÓ

Pep Espelt

CURAR-SE ELS ULLS

Les colònies no cauen en desús. Som nosaltres qui ens oblidem de nosaltres mateixos. Peguera se salva i l’hivern el deixa nu. Caminar per dins les naus esmicolades del berguedà fa entrar en dues friccions. Una de cor encongit i una altra  d’embriaguesa davant les enormes possibilitats.

Quan escurarem els plats del Nadal, no ens preguntarem qui ha fabricat l’Iphone. Xuclarem caps de gambes o deixarem que els torrons se’ns incrustin entre les dents, com lapes a les roques de la Costa Daurada. No és preocupant. Les naus de les colònies tampoc. Si algun al·lucinat dignifica aquests espais, llavors, la princesa serà dels ulls de tothom. Pobres japonesos.

Ara per ara, tot cau, però amb elegància. Hi haurà un dia en què els turistes vindran a mostrar-nos els seus perfums sofisticats. L’Associació Cultural Esplai de l’Ametlla de Merola, demana cadires per portar a terme les seves les seves funcions teatrals. Necessiten la nostra ajuda. http://konventzero.blogspot.com.es/2015/12/cadires-ametlla-de-merola.html

Sigui en Satoshi Itasaka o sigui la geganta boja de Solsona, hi donem massa voltes a la mandra. Per construir ens cal maons, mans i esforç, no paraules i més paraules.

Quedi dit que les noves tendències s’inicien aquí. Que no fa falta dir-te emprenedor, ni Mark Zuckerberg, ni explicar que el teu veí truca a la policia cada vegada que el gos es caga al mig del carrer. No és cap banalitat. Si sou polítics, empresaris, metges, jardiners, periodistes, estudiants, jubilats... i utilitzeu el desembre per a nous propòsits, és important que n’hi hagi un parell per dignificar el nostre territori. Això també és fer país.