Tancant Cercles
OPINIÓ
Mark Harless
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 06/11/2015
TANCANT CERCLES
La mort no és un final. És només una part del cicle de la
vida. Quan ens morim els nostres cossos es descomponen i les plantes i els
animals s’alimenten de nosaltres, de la mateixa manera com si fóssim
fertilitzants. Aquesta és la definició del projecte FERTILITZER del fotògraf Marc Harless (Bleeblu) .
El fotògraf posa noies nues en bosses de plàstic i paisatges
verges, per simbolitzar el final de la vida com a cos. La tècnica de Harless es pot considerar com a
molt justa, però destaca per la seva imaginació a l’hora de construir mons màgics
i situacions perverses. Experimenta i crea. Després d’una ruptura sentimental,
el seu destí es va creuar amb una imatge de Lissy Laricchia i una màquina de fer
fotos. Just fa quatre anys i ja s’ha introduït dins dels gurús de la fotografia.
Sempre ens quedarà recordar a la Bea , la Marta o en Miquel. Els dígits
són ara números de loteria que transformaran l’atzar en paper i les il·lusions
amb ulls. Els vestuaris són privats i els cors es pinten de negre.
TANCANT CERCLES
L’animal. El qui veu i menja de la mà. D’un despatx fosc a les
línies d’unes ungles ben retallades. Seguretat i simplicitat. Jo no sóc polític
i tu no vius al Mercadona. Cada vegada que els ulls ensopeguen amb Space Oddity, els vidres del cotxe s’entelen.
El fred evaporarà les ditades i la matrícula de la furgoneta sumarà tretze i mig o un número binari superior al teu telèfon fixe. Cada
revolt té els seus arbres color tardor.
La mort no és un final. És només una part del cicle de la
vida. Quan ens morim els nostres cossos es descomponen i les plantes i els
animals s’alimenten de nosaltres, de la mateixa manera com si fóssim
fertilitzants. Aquesta és la definició del projecte FERTILITZER del fotògraf Marc Harless (Bleeblu) .
El fotògraf posa noies nues en bosses de plàstic i paisatges
verges, per simbolitzar el final de la vida com a cos. La tècnica de Harless es pot considerar com a
molt justa, però destaca per la seva imaginació a l’hora de construir mons màgics
i situacions perverses. Experimenta i crea. Després d’una ruptura sentimental,
el seu destí es va creuar amb una imatge de Lissy Laricchia i una màquina de fer
fotos. Just fa quatre anys i ja s’ha introduït dins dels gurús de la fotografia.
Sempre ens quedarà recordar a la Bea , la Marta o en Miquel. Els dígits
són ara números de loteria que transformaran l’atzar en paper i les il·lusions
amb ulls. Els vestuaris són privats i els cors es pinten de negre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada