Iphone i pensadors
OPINIÓ
Caminadors
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 11/09/2015
INDI-FERÈNCIES
Hi ha petons que no tornen i cartes d’amor a cada postada
del rebost. Sense massa temps per mirar endavant, les propostes cauen com bitllets
de mil i parisencs de matinada. El setembre arriba punyent, maximitzant
rodes, terres i peixos per a cartells.
Nietzsche, Rimbaud, Rousseau y Thoruau, kant, Marcel Proust
o Walter Benjamin són noms que ara mateix sonen a biblioteca i gessamí rosa.
Iphone és l'ara. Un gruix de pensadors que caminaven per apropar-se als seus
venerats. Caminar és una tècnica per a pensar, allunyat de segons quines
gimnàstiques orientals. Cadascú troba el seu camí. Les nostres comarques són
plenes d’indrets de desconnexió provisional. Aventures de cinc minuts i
motoristes alemanys.
Al caminar tot perd importància. Filosofia. S’escapa la idea
d’identitat. Noms i històries noves. És important que els marges estiguin nets,
que els rius brillin i que el primer pas, el segon i el tercer sigui ferm. La
resta ja es va construint. És numèric. No hi té res a veure amb la futurologia
ni les acadèmies d’anglès ni amb l’ordre dels carrers de Nova York.
Ara que s’apropa la tardor, caldrà trobar espai per omplir
de col·leccionables que anuncien llars de foc, cursets de mitja i
aspirines de doble ús. Netejarem els discos dels Mecano i omplirem els
somriures de dents noves. Potser també ens apuntarem a natació.
INDI-FERÈNCIES
Pitus i flautes. Algunes presses poden fer-te perdre les
monedes dins del cotxe. Itvs que varien de nom i presseguers inabastables. La
figura del monstre del llac és com un miracle devorador de qualsevol divinitat
i poble de secà.
Hi ha petons que no tornen i cartes d’amor a cada postada
del rebost. Sense massa temps per mirar endavant, les propostes cauen com bitllets
de mil i parisencs de matinada. El setembre arriba punyent, maximitzant
rodes, terres i peixos per a cartells.
Nietzsche, Rimbaud, Rousseau y Thoruau, kant, Marcel Proust
o Walter Benjamin són noms que ara mateix sonen a biblioteca i gessamí rosa.
Iphone és l'ara. Un gruix de pensadors que caminaven per apropar-se als seus
venerats. Caminar és una tècnica per a pensar, allunyat de segons quines
gimnàstiques orientals. Cadascú troba el seu camí. Les nostres comarques són
plenes d’indrets de desconnexió provisional. Aventures de cinc minuts i
motoristes alemanys.
Al caminar tot perd importància. Filosofia. S’escapa la idea
d’identitat. Noms i històries noves. És important que els marges estiguin nets,
que els rius brillin i que el primer pas, el segon i el tercer sigui ferm. La
resta ja es va construint. És numèric. No hi té res a veure amb la futurologia
ni les acadèmies d’anglès ni amb l’ordre dels carrers de Nova York.
Ara que s’apropa la tardor, caldrà trobar espai per omplir
de col·leccionables que anuncien llars de foc, cursets de mitja i
aspirines de doble ús. Netejarem els discos dels Mecano i omplirem els
somriures de dents noves. Potser també ens apuntarem a natació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada