Androgins
OPINIÓ
Ruven Afanador
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 10/04/2015
DEL CAMP NOU A LA PICA D'ESTATS
Quan es parla de modes no es parla de toros.
TORO no és folklòric. Els peatges poden contenir tantes banderes com les
hamburgueses producte nacional. Embellir-se amb l’assaig sobre la ceguesa
d’en Saramago es tan o poc comparable com depilar-se davant del monument a
Colom.
Àngel Gitano és un impressionant llibre amb
imatges d’homes a l’entorn del flamenc i retratats pel fotògraf Ruven
Afanador. Blanc i negre i personatges extrets del seu món habitual.
Paisatge andalús simple i auster, presentat en blanc i negre. Irreverent i
indomable. De qui traspassa cos i cançons a passió i lament.
L’ull d’Afanador captiva l’ànima de l’Espanya
més profunda i agònica. Imatges impúdiques de pantalons ajustats, cossos
despullats o amagats amb roba de ballarines.
Quan es parla de toros, m’imagino fàcilment
un entorn similar a l’existent entre la duana d’Andorra i la peculiar
edificació de la part espanyola. La legitimitat és un dret que s’adquireix a
mida que un gosa fer-se gran. L’eloqüència enfarfega. Les dues paraules poden
agermanar-se, com Berga i Manresa, com l’hora del vermut i les escopinyes sota
el sol. No tots els paraigües són bons i cap d'aquestes paraules són fora de
context.
web Afanador aquí.
DEL CAMP NOU A LA PICA D'ESTATS
Quan es parla de modes no es parla de toros.
TORO no és folklòric. Els peatges poden contenir tantes banderes com les
hamburgueses producte nacional. Embellir-se amb l’assaig sobre la ceguesa
d’en Saramago es tan o poc comparable com depilar-se davant del monument a
Colom.
Àngel Gitano és un impressionant llibre amb
imatges d’homes a l’entorn del flamenc i retratats pel fotògraf Ruven
Afanador. Blanc i negre i personatges extrets del seu món habitual.
Paisatge andalús simple i auster, presentat en blanc i negre. Irreverent i
indomable. De qui traspassa cos i cançons a passió i lament.
L’ull d’Afanador captiva l’ànima de l’Espanya
més profunda i agònica. Imatges impúdiques de pantalons ajustats, cossos
despullats o amagats amb roba de ballarines.
El surrealisme hi pren nota i posa de costat
l’estilitzat cos androgin d’un ballarí, amb un home de bigoti i barret, vestit
de dona, capaç de transformar el terme grotesc amb exquisida obra d’art.
Quan es parla de toros, m’imagino fàcilment
un entorn similar a l’existent entre la duana d’Andorra i la peculiar
edificació de la part espanyola. La legitimitat és un dret que s’adquireix a
mida que un gosa fer-se gran. L’eloqüència enfarfega. Les dues paraules poden
agermanar-se, com Berga i Manresa, com l’hora del vermut i les escopinyes sota
el sol. No tots els paraigües són bons i cap d'aquestes paraules són fora de
context.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada