Pàsqua i misses dites
OPINIÓ
Carlos Pérez Siquier
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 27/03/2015
DEL SALMÓ AL VI JUEU
En temps de guerra, els infants viuen majoritàriament
absents. Cauen les bombes i les llibertats es retallen. La repressió augmenta
la tonalitat del contrast blanc o negre. El segle XXI, dins d’una societat
acomodada, les batalles se sintetitzen amb dosis mentals.
Parlar de religió i opressió per setmana santa, és
actualment folklòric i teatral. Els espectres pul·lulen per l’entorn, però
possiblement té més valor la vacuna de les al·lèrgies. Els temps canvien i
nosaltres amb ells. Una barca portada a braços d’anarquistes, pot
transformar-se en paradoxa que confronta una processó silenciosa de ciris,
mantellines negres, cares escarpades i un caos de vocabulari entre Albert
Serra i Almodóvar.
Formes primàries, plantejaments visuals i finals
imprevistos. Ara que tots tenim màquina de fotografia instantània, ens cal
aprendre a copsar aquella imatge que ens expliqui. Vint anys més i tots estarem
oblidats. La importància no es concep pel càncer que ens provingui del tabac,
sinó pels passos fets amb elegància. Estalvieu i compreu garlandes. La postura
correcte sempre ha de ser impertèrrita. 
DEL SALMÓ AL VI JUEU
En temps de guerra, els infants viuen majoritàriament
absents. Cauen les bombes i les llibertats es retallen. La repressió augmenta
la tonalitat del contrast blanc o negre. El segle XXI, dins d’una societat
acomodada, les batalles se sintetitzen amb dosis mentals.
Parlar de religió i opressió per setmana santa, és
actualment folklòric i teatral. Els espectres pul·lulen per l’entorn, però
possiblement té més valor la vacuna de les al·lèrgies. Els temps canvien i
nosaltres amb ells. Una barca portada a braços d’anarquistes, pot
transformar-se en paradoxa que confronta una processó silenciosa de ciris,
mantellines negres, cares escarpades i un caos de vocabulari entre Albert
Serra i Almodóvar.
Carlos Pérez Siquier és un dels pioners de
l’avantguarda fotogràfica espanyola. Humanista i fotògraf de persones
senzilles. Gent de carrer i espontània. Les seves imatges busquen l’al·legoria
social, dins d’una ironia i estètica possiblement pop. Les platges del sud, amb
els seus aberrants cossos tombats a l’arena, els extrems arquitectònics i
un conjunt social sense escrúpols, defineixen el seu estil ambigu per
recrear un llenguatge pur d’emoció.
Formes primàries, plantejaments visuals i finals
imprevistos. Ara que tots tenim màquina de fotografia instantània, ens cal
aprendre a copsar aquella imatge que ens expliqui. Vint anys més i tots estarem
oblidats. La importància no es concep pel càncer que ens provingui del tabac,
sinó pels passos fets amb elegància. Estalvieu i compreu garlandes. La postura
correcte sempre ha de ser impertèrrita.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada