Filtres
De tota porció de desamor hi sobreneix la mescla de semen i romaní llençat a les deixalles. Enamorar-se d’un porc, per la cara, és com tenir barba i afaitar-se a la pica del restaurant xinès. Ombrívols i passatgers, en resum. Modelar les músiques a partir del paisatge. Obrir-se el cap amb el cantell d’alumini de la finestra o escoltar les músiques urbanes de moda, és l’opció més simple abans de qualsevol suïcidi.
Bjork. Vulnicura. El nou àlbum de la diva finlandesa que s’ha filtrat per error. Tot és tant estrany com coherent. Si la cantant visqués a casa nostra possiblement escolliria viure a Cadaqués durant l’hivern i a les mines de petroli durant l’estiu.
El nou disc és ple de desamor. S’hi plasma la ruptura amb el cineasta Matthew Barney. Una proposta de balades i musicalment tornant a una emissió mental dels inicis. Tot i que Bjork és una artista que sempre mira al més enllà. Potser també aniria a visitar els ovnis que s'albiren des de Montserrat.
Cançons que fan mal a les orelles i altres a l’ànima. Ho té clar. Gairebé es vesteix de verge contemporània per fer la portada. Així dons, cadenes, electrònica, respiracions que empal·lideixen, llargs acords sostinguts que evoquen una clara solitud. Per enfilar-se al campanar i començar a llençar senyals de socors amb ones que puguin sentir els extraterrestres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada