Nicolas Valois
OPINIÓ
GUAPOS TOTS
Un, dos, tres, quatre, cinc... i fins a vint mil vegades et pots
perdre i reprendre el camí fins a Cambotja. Autopistes, ratlles al terra o
damunt la taula. Muntanyes blanques, altres de més grises. En una hi viu la Heidi i a la del davant, un
hipster amb un munt de vivències que són enginyades i decorades per un falç
còrtex, sempre i quan, l'afàsia no li faci oblidar la paraula o persona exacte.
El nostre entorn és una residència ombrívola o una rialla per a compartir, però
que no descobreix res de nou. Els científics evolucionen a partir d’una
plantilla d’Excel, els químics es ceguen els ulls buscant l’error, i els
pintors, escultors i fotògrafs beuen dels clàssics per argumentar criteris.
El pintor Auguste Degas era d'esperit refinat, amant de la bona
música i de les pintures del quattrocento. Si visqués a l'actualitat escoltaria
electrònica fina de l’interessant i minuciós compositor manresà xtrngr.
Nicolas Valois acostuma a fotografiar cossos esculturals. Homes
i dones d'aquells que els hi brilla tot. Guapos i guapes. El seu punt
inspirador arriba al clímax quan per la revista The Wild evoluciona les
pintures clàssiques com la Venus
de Botticelli. Fotografies nítides, acadèmiques i de llum perfecta. Talment com
si d’una pintura es tractés. La tradueix en una nova obra d’art. Valois es mou
dins el món de la moda, però segles enrere possiblement ho faria dins les
catedrals renaixentistes. Per tant, no importa en quina muntanya visquis, sinó
l’idioma en què et comuniquis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada