Lola Sandoval
EXPOSICIÓ
Del 12 al 27 de juny de 2014
Lola Sandoval atmosfera
pictòrica konvent.
Multitud
i a la vegada solitud. Lola Sandoval. Duresa de mirades i retrats que diuen més
que un simple bon dia. Les pintures de Sandoval venen marcades per una visió
fotogràfica distorsionada. Dins la foscor, el color demana pas. Imatges que han
quedat garratibades davant el flash d’una càmera
impossible.
L’artista
treballa des d’una tècnica d’expressió amb emoció. L’obra d’art com a resposta a
una necessitat de comunicació, que estableix una relació íntima amb l’artista i
així cada peça va sorgint a través d’un diàleg plàstic; no amb paraules sinó amb
traços,
formes, colors, ritmes i especialment atmosferes.
Lola Sandoval (Barcelona, 1964) va mudar-se al Empordà sense acabar Belles
Arts. Va endur-se, però, els cavallets i les caixes de pintures per quan li
tornés la inspiració, i la inspiració li torna de tant en quant amb un grapat de
quadres que són com fantasmagories d’unes altres
èpoques. El procediment sembla ser sempre el mateix. “Pinto
de negre el llenç i hi dibuixo al damunt”,
explica. La mesura o tècnica és essencial per la llum final de l’obra. La figura
i els detalls creixen en el contrast. La primera visió de l’obra de Lola
Sandoval captura l’interès per la complicitat que pràctica l’artista, per les
expressions i les postures, els estampats dels vestits, els gestos i les mirades
que fan pròxims els personatges. La
Lola parla de
Goya, dels retratistes de temps antics com de les seves influències, del
costumisme i d’aquells retrats familiars que conviden a un viatge en el temps.
En una segona passada, l’efecte és momentani quan l’ull vol reconèixer
personatges populars en els rostres dels models. La
Lola explica el
mètode de recerca d’imatges que practica des de Les Olives, Girona.
“Em
poso a mirar fotos per internet. Quan m’agrada una cara el que faig és que li
canvio el cos per un altre”. El
joc que proposa “Atrapados” és un ball de cossos i rostres, de dones en cossos
d’homes i d’homes en cossos de dones. Llavors, del retrat a la multitud.
“És
com resoldre uns mots encreuats”,
diu la
Lola quan explica
la composició de l’obra, “vas
posant cares, una darrere l’altre. Després d’una primera tacada, en una segona
és quan perfecciono el quadre. El més difícil és parar de fer
rostres”. De
prop i de lluny, torna el joc de les reconeixences, en la gentada, es poden
distingir cares conegudes. Al cantó de les multituds, destaca un conjunt de
retrats escolars que tornen a situar el visitant en un passat comú dominat pel
fred, pel silenci i els secrets. Una ullada general a l’obra de Sandoval busca i
troba el significat del títol. “Atrapados”. Ho explica l’artista:
“Vivim
atrapats en un joc de mentides i enganys, cossos i vides que no corresponen a
les persones que els ocupen”.
Vides que no corresponen i expressions que es perden entre cortines i randes i
excés de maquillatge, en les mirades perdudes, en uns cossos més grans o grossos
del que es voldria.
(Text: Tuli Màrquez)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada