VERGES I SANTES

CALENDARI 2013 -* SEGONS JORDI PLANA -

 VERGES I SANTES

ESTER 8 de desembre

Heroïna jueva, “bonica i encantadora”, principal personatge del llibre bíblic del mateix nom. Esposada amb el rei Assuer (Xerxes, 485-465 a. C.), aconseguí frustrar els plans d’extermini dels seus correligionaris. El llibre d'Ester (hebreu: מְגִילַּת אֶסְתֵּר) pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.

La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa Assuer busca una nova esposa després de repudiar la seua per un escàndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.

Els jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el llibre d'Ester dues vegades.

Santa CECÍLIA 22 de novembre

Sembla que el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera ), però ella no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, els va passar cantant a Déu. La gent que omplia la seva cel·la va saber de seguida que ella seria una santa dalt del cel.l.

NUESTRA SENYORA DE BEGOÑA 11 d’octubre

Mare de Déu de Begonya és una advocació

mariana originària de la "anteiglesia de Begoña", des de fa anys anexionada a Bilbao, Espanya.

Explica la llegenda que la Verge va aparèixer a la cavitat d'una alzina, a la muntanya Artagan. Segons una altra tradició, la va trobar un pastor sobre un arç. Allà, van construir una minúscula ermita però quan, més tard, van

voler buscar un lloc més propici per a la veneració de la verge i la van voler traslladar de lloc, la imatge de la Verge es va arrelar a terra, mentre una veu pronunciava les paraules: "Bego (sota) -oña (peu)!". L'onomàstica se celebra l'11 d'octubre, coincidint amb el dia que el papa Pius X va declarar-la canònicament patrona de Biscaia.

Ntra. Sra. De l’AURORA 8 de setembre

Etimològicament significa "brillant", nom procedent del llatí i amb origen indoeuropeu. Podria ser també un derivat de Sabine Ausel, nom otorgat a un déu del sol; o del llatí aurum (or). En la mitologia romana, Aurora (el seu equivalent grec és Eos), era una deessa que es renovava cada dia amb la llum de l'alba, volant cap al cel i anunciant així l'inici d'un nou dia. S'utilitza com a nom personal des del Renaixement. L'origen i data de la santa és desconegut. És especialment venerada a la illa Le Man, al sud d'Anglaterra.

Santa LÍDIA 3 d’agost

Santa Lídia va néixer a Thyatira, Frígia, l’actual Akhisar, a Turquía. Es diu que va ser la primera persona del continent europeu que va rebre el baptisme. Va néixer en una de les famílies més riques de la zona i amb el temps es va convertir en una pròspera comerciant de púrpura.

Quan estava instal·lada a Filipos, ciutat en runes de l’actual Krinides, Macedònia, va conèixer a Sant Pau que li va transmetre la nova fe en Jesucrist. La tradició destaca la pietat i l’hospitalitat de Santa Lídia, que va convertir casa seva en un centre comunitari de la congregació cristiana de Filipos.

Santa Lídia ens ensenya que el valor de la riquesa no està en quant es té sinó en com s’utilitza.

Santa MARIA GORETTI 6 de juliol

Va néixer el 16 d'octubre de 1890 al poble de Corinaldo. A la mateixa finca on vivia Maria, i treballava Alejandro Serenelli, qui es va enamorar d'ella. Serenelli, a causa de lectures impures, es va dedicar a buscar a Maria fent propostes que la santa rebutjava fent que Serenelli es sentís menyspreat.

Alejandro, que s'havia cansat dels rebutjos de Maria, la va sorprendre al capdamunt de l'escala i la va intentar violar, però Maria li va oposar resistència i va tractar de fer-ho raonar. Alejandro va reaccionar a aquestes paraules amb descontrol complert, estripant el vestit i apunyalant-la salvatgement onze vegades, quan Alejandro al veure com Maria s'arrossegava cap a la porta, la va apunyalar a l'esquena tres vegades més i va fugir. Maria va quedar llavors definitivament ferida de mort.

EVA 25 de juny

Segons el Gènesi, Eva (en hebreu Hawwah i en àrab Hawwa) fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors.Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu, va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar d'un arbre que els estava prohibit de tocar-ne els fruits.Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir. A més, Déu va condemnar totes les dones a patir durant l'embaràs, parir amb dolor i sentir-se atretes pels homes de manera que aquests les dominessin.

Segons el Gènesi, Eva va ser mare de: Caïm, Abel i Set.

Van tenir molts altres fills i filles dels qui la Bíblia no n'esmenta el nom.

JUDIT 6 de maig

Era una vídua hebrea, filla de Merarí, en plena guerra d'Israel contra l'exèrcit assiri. De belles faccions, bona educació i enorme pietat, i passió patriòtica, Judit descobreix que el general invasor, Holofernes, s'ha enamorat d'ella. Acompanyada de la seua criada, la vídua descendeix de la  ciutat murallada i assetjada per l'exèrcit estranger, Betúlia, i, enganyant el militar per fer-li creure que està enamorada d'ell, aconsegueix entrar a la seva tenda de campanya. Una vegada allà, el sedueix, però en lloc de cedir als reclams galants del general, l'embriaga sense que se n'adoni. Quan Holofernes cau adormit per l'alcohol, Judit, amb l'ajut de la criada, li talla el cap i marxa. Quan els assiris descobreixen el seu cap mort, se sembra la confusió, obtenint llavors Israel la victòria.

Santa ERMINIA 25 d’abril

Dona plena de tendresa i fermesa, dona humil per la seva Paciència i la seva caritat va saber CREAR fraternitat per on anava passant: Al noviciat, després en Vanves on va tenir a càrrec seu la comptabilitat de la casa, més endavant, a  Marsella, quan preparava la cura dels malalts a la Missió i, per fi, responsable del Grup en Taiyuanfu (Xina). Va saber conquistar a tothom: bisbes, sacerdots, laiques consagrades, nenes, malalts ...

Martiritzada el 9 de juliol de 1900, a Taiyuanfu (Xina). Beatificada el 24 de novembre de 1946, a Roma, per el papa Pius XII. Canonitzades per el Papa Joan Pau II l'1 d'octubre del 2000.

Santa FRANCESCA 9 de març

Va néixer a Roma l'any 1384 i tot i haver decidit fer-se monja, els seus pares la van fer casar, a l’edat de 12 anys, amb Lorenzo de Ponziani amb qui va tenir tres fills. En 40 anys de matrimoni va ser exemple de dona fidel, devota per les feines domèstiques i responsable. Va suportar severes proves: la mort de dos dels fills i la confiscació de bona part de les seves terres. Tot i això, va decidir repartir tots els seus béns entre els pobres, va atendre els malalts, i era coneguda per la seva humilitat i paciència. El 1425 va fundar la Congregació de les Oblates de Tor de 'Specci, sota la regla de Sant Benet. Va ser canonitzada el 1608 i el seu cos es va mantenir incorrupte.

De petita, santa Francesca va tenir la sort de veure el seu àngel de la guarda, que vetllava per ella dia i nit. No la va deixar sola ni un instant, i en ocasions, com a favor especial, li permetia veure l'esplendor de la seva figura.

Santa EULÀLIA 12 de febrer

A final del segle III, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià), que mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven.

Educada en el cristianisme, i durant les persecucions als cristians que va dur a terme el prefecte Decià, sota el regnat de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

Santa ELVIRA 25 de gener

L’origen més probable del nom és el compost germànic Athal-wira, que significa "guardià noble". No obstant això, no es descarta la influència del topònim Illiberis, que actualment anomenem Elvira.

Una important ciutat on es va celebrar el concili del mateix nom. Estava prop d'una alqueria que es deia llavors Garnatha.

Santa Elvira, Reina vídua des del primer moment del seu matrimoni, va ser abadessa del monestir de Oerhen, a Alemanya.

Aquest nom el van portar diverses reines i princeses, inclosa una filla del Cid Campeador.