REMIRANT EL BERGUEDÀ XAVIER GUAL

Empresari/Periodista

OPINIÓ

XAVIER GUAL

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA REGIÓ7 19/03/2016

Berguedà visions per renéixer

Vuit persones de la comarca repensen el Berguedà des de la seva òptica personal. La comarcaestàdeprimida? Hi ha regressió? Però, més que l’anàlisi de la realitat grisa que ha deixat la crisi (o les crisis), hiha elements que convidin a tenir un renaixement de Berga i de la comarca? Respostes per a la represa.Coordinació: Pep Espelt Fotos: Jordi Plana 

Si que hi ha res a fer

Empresari. Berguedà. Dues  paraules amb motxilles de significats reals, estereotipats, contraris i condicionats per  les experiències. Una mala  parella  pot fer-te  solitari  per sempre. Uns dies en una casa rural ben acompanyat serà un paradís en els records. Estar mal pagat  i maltractat et condiciona la visió respecte  de  totes  les empreses.

En aquest conjunt de pobles i una ciutat, tenim gent negativa, pessimista i queixosa de l’entorn proper i llunyà. Són apologetes del #nohiharesaferisme. Una mala militància. Còmoda i adaptable a les mandres i pors de cadascú.

Els empresaris no som tan diferents. No tenim cap altre mèrit o avantatge que el de provar de fer coses abans que un altre. O fer-les diferents. O fer-les millor. Observeu de prop l’empresa mediterrània per excel·lència: el bar. Tot fet, tot dit, tot inventat?  De cap  manera. Els uns obren, els altres tanquen. En uns et sents com a casa, en d’altres no t’hi trobes.  Menges  com  els déus  un simple entrepà o el cafè és per escopir. Ells són els emprenedors de sota casa o de la cantonada. Un taverner és un sorrut i un altre és el millor per a la conversa de tarda. Els optimistes triomfen. Com en tot a la vida.

Costa trobar algú a qui no agradi viure aquí. Però molts marxen. D’altres van i tornen. Més que mai és el moment de les idees i del #femhosensediners. Són les que en generen. Obre  un  gastrobar. Planta  vinyes. Carrers nets i geranis als balcons. Les botigues amb futur obren més. Els restaurants entre setmana. Una mina, un museu o un negoci. La ruïna de les colònies, aprofitem-la o bé l’ensorrem. La natura ja no es manté sola. La brutícia (la merda) serà un recurs per regenerar. Tot és (o podria ser, si algú vol) negoci  aquí.  Fins i tot en Gramsci podria estar-hi força d’acord quan deia  que  odiava  els indiferents,  perquè els pessimistes (berguedans) malgrat tot es fan sentir... i també compren.

https://twitter.com/xaviergual