Vegetals
OPINIÓ
Lora Zombie
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 26/06/2015
DEL PLAT A CASA
Gespa, sants,
ulleres negres i alguna cosa més per fer creure que collim cireres o escoltem
els ocells caminar. Penses en aquella motxilla que un bon dia et descuides
davant de qualsevol paisatge o que vas llençar de manera conscient per la
finestra just ara fa cinc anys. De puntetes i de reüll mirant enrere, agafes
aire i surts disparat amunt. Quan es trenca amb tot en queden els bocins. Els
vegetals es mengen, especialment els originals i fora de la cuina llagrimeges
amb emoció i bona companyia. És tant real i explícit que la banda sonora no és
ni l’Antoni And The Johnsons.
Es qüestiona el
cercle proper, però sense volta de full, s’emet declaració d’intencions. Si tot
coincideix és que es fa amb el cor. Llavors, el que era fàcil es converteix en
evident. Si l’art o la vida es transforma en comercial, pot ser que el lema
s’interpreti amb moltes frases, o bé, amb un clar NO. Presumir-ne pot ser-ne
discurs repetitiu. Ara és el nostre moment per deixar que del cap n'exploti
emoció i vertigen.
Lora Zombie és una
pintora russa, que ha passat de l’escena urbana a ser èxit de vendes. Els seus
treballs giren a l’entorn de la cultura pop i del bon criteri de belles imatges
durament carregades. L’estil inconfusible és cru i vorejant contraris, entre
brut i polit, en els que en freqüència si pot trobar esquitxades, degotejos i
en alguns treballs, ironia fina. Té vint anys i s’ha guanyat l’etiqueta de
“grunge art”, musicalitat que vorejava el seu naixement.
DEL PLAT A CASA
Gespa, sants,
ulleres negres i alguna cosa més per fer creure que collim cireres o escoltem
els ocells caminar. Penses en aquella motxilla que un bon dia et descuides
davant de qualsevol paisatge o que vas llençar de manera conscient per la
finestra just ara fa cinc anys. De puntetes i de reüll mirant enrere, agafes
aire i surts disparat amunt. Quan es trenca amb tot en queden els bocins. Els
vegetals es mengen, especialment els originals i fora de la cuina llagrimeges
amb emoció i bona companyia. És tant real i explícit que la banda sonora no és
ni l’Antoni And The Johnsons.
Es qüestiona el
cercle proper, però sense volta de full, s’emet declaració d’intencions. Si tot
coincideix és que es fa amb el cor. Llavors, el que era fàcil es converteix en
evident. Si l’art o la vida es transforma en comercial, pot ser que el lema
s’interpreti amb moltes frases, o bé, amb un clar NO. Presumir-ne pot ser-ne
discurs repetitiu. Ara és el nostre moment per deixar que del cap n'exploti
emoció i vertigen.
Lora Zombie és una
pintora russa, que ha passat de l’escena urbana a ser èxit de vendes. Els seus
treballs giren a l’entorn de la cultura pop i del bon criteri de belles imatges
durament carregades. L’estil inconfusible és cru i vorejant contraris, entre
brut i polit, en els que en freqüència si pot trobar esquitxades, degotejos i
en alguns treballs, ironia fina. Té vint anys i s’ha guanyat l’etiqueta de
“grunge art”, musicalitat que vorejava el seu naixement.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada