DONA OBJECTE

The Feminist Avant-Guarde

OPINIÓ

DONA OBJECTE

ARTICLE PÚBLICAT A NÚVOL.COM 22/08/2014

El món està més ben posicionat si al davant de tot hi ha homes. Cuiners, pintors, conductors d’autobús, domadors o ballarins. Un experiment amb micos nadons donava un suposat exemple i discurs. Cal buscar les solucions a Google. Quan no és racisme és feminisme i quan no, el cotxe fa nosa, el professor intimida sexualment als nens o la paret atrotinada millor si cau a trossos. Trucar el 092 són tres xifres. Tenir bons arguments ja és un altre tema.

Sap greu pensar que hi ha una petita part de població en que la sang volteja i no arriba a destí. Distreuen. Estirar la corda és bona excusa que fàcilment es pot confondre amb ganduleria. A Alemanya quan neva, treuen la neu els propis habitants i la història de l’art demostra que la imatge de la dona és en realitat un producte de projecció masculina.

A principis del segle XX les britàniques suffragettes van començar una campanya d’atacs físics a les obres d’art que emfatitzaven l’ordre patriarcal i idealitzaven la dona submisa i lligada a un cànon de bellesa. Però va ser a la dècada dels 70, quan per primera vegada dones artistes creen la pròpia imatge a partir dels seus cossos, amb visió crítica i tocant aspectes inèdits com la maternitat, el sexe, la violació. L’exposició The Feminist Avant-Garde of the 1970s  que es pot veure a Bozar (Brussel·les) i és un plat fort de la biennal Summer of Photography que reuneix 500 obres de 29 potents artistes femenines que no s’han pogut silenciar: Cindy Sherman, Renate Bertlmann, Francesca Woodman, Esther Ferrer i Eleanor Antin.