Konvent **zero

Cercar en aquest blog

mils i onze

Publicat 14.6.11

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

gràcies a tots i totes per fer-ho realitat -konventpuntzero'onze-

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

NO A TOT

restaurant vermell c/ les piques, 3 manresa fins finals octubre 2011 ramon brichs presenta l’obra facsímil a escala 1: 2 Des de l’empresa de restauració EDPAF, ramon brichs està portant a terme diversos projectes per preservar el patrimoni pictòric i paisatgístic. En aquesta ocasió, es pretén fer un fàcsimil d’una tanca publicitària, i alhora, icona visual, que, en el passat, es trobava situada a la carretera C-55, entre monistrol de montserrat i olesa de montserrat , concretament, instal·lada en una muntanya sobre l’antic balneari de la puda de montserrat . Darrerament, la tanca presentava un molt mal estat de conservació, tant a nivell pictòric com d’estructura, i diversos actes vandàlics l’havien deteriorada encara més. A principis de l’any 2011, va ser desmantellada. L’interès d’aquesta tanca no rau en la seva publicitat, sinó, en un grafisme que, posteriorment va ser-hi present al llarg d’uns quants anys, i potser, fins i tot, dècades . “NO A TOT” deia la

opinió

mañana casi no nos vestiremos de domingo, y sin importarnos casi mucho, encenderemos un cigarro con el mechero del capitán. el mundo se partiría entre tu, todo, carretera y la habitación del hotel. esta noche, escogeremos el día, las próximas semanas o un sentido con olor a sentimiento quemado. por favor, dinos tu respuesta A, B o X

EDUARD FINESTRES HOMOFÒBIA

Homofòbia OPINIÓ EDUARD FINESTRES Foto: Jordi Plana ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 18/03/2017 Una societat malalta i mancada de comunicació , esquinçada, autoprotegida i desconfiada. Una certa proactivitat a la violència que ja ens narrava el gran Michael Haneke, durant els seus Funny Games, presagiant-nos l’enderroc en les virtuts de la contemporaneïtat de tot just fa vint anys. Heus que la violència més cruel i autèntica no és la que teoritza Weber. És la real, la dels nostres amics, carrers, veïns i ciutadans. Una violència que ens surt de sota els rocs, d’escoltar-la al Parlament, de llegir-la als mitjans, de fumar-la cada dia, de no mirar-nos a la cara i comptar-nos simpàticament els grans de pus. Una violència que sovint no es tradueix amb les gotes de sang, ni blaus, ni cicatrius. Violence Overdose, podria ser el nou videojoc. No ho és. Respirem violència per exigència i norma. Entrar en detalls sobre el proppassat dissabte a Berga, és al meu entendre

Amb la tecnologia de Blogger