la font del balç
casserres prop gironella
fins finals de juny
Gabriel de Martinez Levaggi (Montevideo, juliol de 1967)
Tot i que Gabriel de Martinez actualment resideix a Berga, es va iniciar al món artístic amb els treballs continuats als tallers de Clever Lara i Anhelo Hernandez de Montevideo per continuar els estudis lliures a la facultat de Belles Arts de Barcelona.
L’obra que es presenta per primera vegada a la Font del Balç (Casserres prop Gironella) després de la bona acollida de diverses presentacions a la comarca a partir de la mà de movimentpuntzero.
Les pintures de de Martinez segueixen la línia de la figuració inquietant d’espais foscos arquitectònics provinent pel gust de l’artista per l’arquitectura, dibuixant plànols de ciutats ideals amb línies i estructures repetides, plasmades tal com si és tractés d’un esbós realitzat per un arquitecte boig, cercant l’ideal humà i magnificant-los a través de la seva absència. Segons Martinez, l’arquitectura és l’única marca que l’humà deixa al món. Si actualment desapareguéssim quedarien els rasca cels i altres edificis com a mostra del nostre pas per aquesta societat, de la mateixa manera com ha succeït amb altres generacions com els maies, els egipcis o qualsevol altre època la qual ha deixat el seu llegat, on a través d’aquest i de l’abandó podem arribar a imaginar-nos una intensa vida.
Amb la presentació per primera vegada d’aquests treballs d’acrílics sobre tela i paper, l’artista ens mostra una evolució de la seva obra, dirigint-se envers una interessant plasmació d’espais foscos, bars amb molt de fum, taules amb restes de menjar i on els personatges centraven tota la intenció d’una decadència i deshumanització constant.
A nivell expositiu Gabriel de Martínez s’ha presentat a Uruguai, a l’associació Americana Simon Bolívar, a Barcelona on va ser premi de la sala Parés i ha participat a l’última edició de konventpuntzero de Cal Rosal i MINUT.O de cal Barrals (Berga).
L’exposició es podrà veure a la font del balç fins a finals de juny i és comissariada per moviment punt zero dins del projecte art de poques flors.
Tot i que Gabriel de Martinez actualment resideix a Berga, es va iniciar al món artístic amb els treballs continuats als tallers de Clever Lara i Anhelo Hernandez de Montevideo per continuar els estudis lliures a la facultat de Belles Arts de Barcelona.
L’obra que es presenta per primera vegada a la Font del Balç (Casserres prop Gironella) després de la bona acollida de diverses presentacions a la comarca a partir de la mà de movimentpuntzero.
Les pintures de de Martinez segueixen la línia de la figuració inquietant d’espais foscos arquitectònics provinent pel gust de l’artista per l’arquitectura, dibuixant plànols de ciutats ideals amb línies i estructures repetides, plasmades tal com si és tractés d’un esbós realitzat per un arquitecte boig, cercant l’ideal humà i magnificant-los a través de la seva absència. Segons Martinez, l’arquitectura és l’única marca que l’humà deixa al món. Si actualment desapareguéssim quedarien els rasca cels i altres edificis com a mostra del nostre pas per aquesta societat, de la mateixa manera com ha succeït amb altres generacions com els maies, els egipcis o qualsevol altre època la qual ha deixat el seu llegat, on a través d’aquest i de l’abandó podem arribar a imaginar-nos una intensa vida.
Amb la presentació per primera vegada d’aquests treballs d’acrílics sobre tela i paper, l’artista ens mostra una evolució de la seva obra, dirigint-se envers una interessant plasmació d’espais foscos, bars amb molt de fum, taules amb restes de menjar i on els personatges centraven tota la intenció d’una decadència i deshumanització constant.
A nivell expositiu Gabriel de Martínez s’ha presentat a Uruguai, a l’associació Americana Simon Bolívar, a Barcelona on va ser premi de la sala Parés i ha participat a l’última edició de konventpuntzero de Cal Rosal i MINUT.O de cal Barrals (Berga).
L’exposició es podrà veure a la font del balç fins a finals de juny i és comissariada per moviment punt zero dins del projecte art de poques flors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada