Fills Anònims
OPINIÓ
CÉSAR MANRIQUE
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 17/02/2017
FILLS ANÒNIMS/FILLS PRÒDIGS
Fins a quin moment hi ha intenció de fer país. Fins a quin punt estem
evolucionant sense creure, respirar ni notar la sang com ens corre
per dins. Construir i abaratir costos no té futur. Ryanair, Messi,
The Cure, els revolts de la carretera d’Avià i els trineus dels
Rasos de Peguera. Són tan efímers com romàntics. Som fills ferms i amb
intenció. Un joc com mirar-se cara a cara i dir prou.
Per
fi, l’Anònima de Manresa. Art, cultura, arquitectura, gastronomia
i tecnologia. Construir un nou futur. Es tracta d’una realitat que
als països nòrdics ja ens avantatgen des de fa anys. Per fi, Toni Massanés, premi Ciutat de Barcelona. Gastronomia des de la
Fundació Alícia. Recerca i obsessió per estimar i
venerar els productes de casa. Per fi, l’alcalde de Santpedor,
Xavier Codina, es planteja com equipament la torre de l’aigua de
can Jorba. Per fi, el Monestir de Sant Llorenç de Guardiola del
Berguedà, aplegarà un centre cultural. Per fi, David Font,
posicionarà les colònies tèxtils per un futur digne i amb
argument.
Per
fi, el plantejament és mirar més enllà, però des d’aquí.
L’artista César Manrique va convertir l’illa de Lanzarote en la
seva major obra dins del respecte. El futur no està
aconseguit, l'hem de fer des del present, és una
afirmació que ell mateix aclamava amb compromís, passió i lluita.
Donar
sentit. Reutilitzar però sense fer-ne pedestals. Posar l’Oran de
Pedret al MNAC, és com pintar mones a la Xina. Anecdòtic i
una pèrdua de valor. L’exemple són les capelletes romàniques
de la vall de Boí. Neu, exotisme i terratrèmols. Sentit
comú i equilibri entre passat, present i futur. Els esmentats en són
l’exemple.
Imatges: César Manrique
FILLS ANÒNIMS/FILLS PRÒDIGS
Fins a quin moment hi ha intenció de fer país. Fins a quin punt estem
evolucionant sense creure, respirar ni notar la sang com ens corre
per dins. Construir i abaratir costos no té futur. Ryanair, Messi,
The Cure, els revolts de la carretera d’Avià i els trineus dels
Rasos de Peguera. Són tan efímers com romàntics. Som fills ferms i amb
intenció. Un joc com mirar-se cara a cara i dir prou.
Per fi, l’Anònima de Manresa. Art, cultura, arquitectura, gastronomia i tecnologia. Construir un nou futur. Es tracta d’una realitat que als països nòrdics ja ens avantatgen des de fa anys. Per fi, Toni Massanés, premi Ciutat de Barcelona. Gastronomia des de la Fundació Alícia. Recerca i obsessió per estimar i venerar els productes de casa. Per fi, l’alcalde de Santpedor, Xavier Codina, es planteja com equipament la torre de l’aigua de can Jorba. Per fi, el Monestir de Sant Llorenç de Guardiola del Berguedà, aplegarà un centre cultural. Per fi, David Font, posicionarà les colònies tèxtils per un futur digne i amb argument.
Per fi, el plantejament és mirar més enllà, però des d’aquí. L’artista César Manrique va convertir l’illa de Lanzarote en la seva major obra dins del respecte. El futur no està aconseguit, l'hem de fer des del present, és una afirmació que ell mateix aclamava amb compromís, passió i lluita.
Donar sentit. Reutilitzar però sense fer-ne pedestals. Posar l’Oran de Pedret al MNAC, és com pintar mones a la Xina. Anecdòtic i una pèrdua de valor. L’exemple són les capelletes romàniques de la vall de Boí. Neu, exotisme i terratrèmols. Sentit comú i equilibri entre passat, present i futur. Els esmentats en són l’exemple.
Per fi, l’Anònima de Manresa. Art, cultura, arquitectura, gastronomia i tecnologia. Construir un nou futur. Es tracta d’una realitat que als països nòrdics ja ens avantatgen des de fa anys. Per fi, Toni Massanés, premi Ciutat de Barcelona. Gastronomia des de la Fundació Alícia. Recerca i obsessió per estimar i venerar els productes de casa. Per fi, l’alcalde de Santpedor, Xavier Codina, es planteja com equipament la torre de l’aigua de can Jorba. Per fi, el Monestir de Sant Llorenç de Guardiola del Berguedà, aplegarà un centre cultural. Per fi, David Font, posicionarà les colònies tèxtils per un futur digne i amb argument.
Per fi, el plantejament és mirar més enllà, però des d’aquí. L’artista César Manrique va convertir l’illa de Lanzarote en la seva major obra dins del respecte. El futur no està aconseguit, l'hem de fer des del present, és una afirmació que ell mateix aclamava amb compromís, passió i lluita.
Donar sentit. Reutilitzar però sense fer-ne pedestals. Posar l’Oran de Pedret al MNAC, és com pintar mones a la Xina. Anecdòtic i una pèrdua de valor. L’exemple són les capelletes romàniques de la vall de Boí. Neu, exotisme i terratrèmols. Sentit comú i equilibri entre passat, present i futur. Els esmentats en són l’exemple.
Imatges: César Manrique
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada